DEUTE PENDENT

Us adjunto fotografia del meu amic "ferret_dels_nasso" C'ompany intim durat 12 anys i que fa poc he hagut d'abandonar...

P.D: es una ceba normal eh...

MILLORANT o not too bad

Encara vaig un pel coix, encara no puc doblegar el genoll del tot pero el metge em diu: "feel free" per anar a correr, no hi ha problema, nomes ha d'estar preparat el teu genoll pero, si no ho esta, nomes et fara una mica de mal, no hi ha perill de res..."

Aixi que, aprofito q el telefon sona per fer un mini trote i veure com respon el genoll. El rotulia apreta i fa mal... a dia d'acui ni 100 metres podria correr de totes formes.. tampoco estamos tan mal coño! a Templers 2010 segur! i devant del globus escombra i tot, marcant objectius ambiciosos!!

OPERACIO OK

He variar de lloc fisic de feina i no tinc acces a internet amb la mateiza facilitat com ho tenia abans, per aixo estic bastant out d'aquest blog i de pagines de runners de la terra ferma com la del km0... la vida varia molt en pocs mesos...

Divendres pasat em varen realitza l'operacio amb exit. Dita operacio consistia en extreurem un ferro de dos pams q el tenia desde feia 12 anys i que estava situat del genoll fins al tornell. Anestesia epidural com les embarassades i FULL sedat per escoltar de fons els cops que varen tindre que donar a un ferro q, despres de 12 anys dintre de la meva cama, ara el volien treure fora. Evidement q es va resisitir

Avui , 7 dies despres, vaig amb nomes una muleta, amb 14 grapes just al mig del genoll, dos grapes mes al lateral i un lligament rotulia molt inflamat i q es nega doblegarse mes d'un angle d'uns 100 graus...

el dolor es soportable pero espero que em retirin rapid les grapes per poder començar la recuperacio. Tinc la sensacio que cada dia que pasa perdo flexibilitat del genool i q mai podra juntarse el talo de la cama esquerra amb la galta del cul...


Per ara el doctor m'ha dit que ho tinc força be. Que m'apliqui gel cada dia a la nit i que vagi forçant una miqueta per anar doblegant una mica mes cada dia i la veritat, si no m'ho fa un fisio no soc capaç de passar del mateix angle... Es el que el dolor i el ser un cagat i "quejica"


Evidentment que correr el 31/12 la Sant Silvestre de Lleida esta olbidat, espero estar recuperar per festes. Despres voldria tornar a entrenar, segurament tornare desde 0 pero la meva dona i jo esperem un fill per reis i suposo que em sera complicat.... de toites formes ho seguirem intentant i , per suposat que algun any fare templers i algun any la finalitzare sense caminar...

gracies a tots pels anims rebut,

salut i kilometres!!

RETIRADA FINS 20 DE NOVEMBRE

Ahir vaig anar al Trauma amb les radiografies pq li dones un cop d’ull i em fes un diagnòstic clar del que em passa dels genolls i, mes en concret, del genoll esquerra.

El diagnòstic ha sigut clar però, abans, deixeu-vos que us fiqui en situació:

Complia 18 anys i vaig tindre un accident de moto, em vaig trencar la tíbia esquerra en 3 trossos i, vaig requerir de cirurgia per ficar-me un ferro que va del genoll al tornell per ajudar a soldar l’os correctament. Normalment aquest ferro es retira als 2 -3 anys però, amb 21 anys amb el q menys penses es en operar-te, així q ho vaig anar deixant i deixant fins avui.

Aquest ferro i , degut als moviments i impactes dels darrers 12 anys, ha anat “traient” el cap fins tocant al lligament rotulià de la cama esquerra, calcificant-lo contínuament, per això em fa mal i, per això tinc hora per operar-me el proper 6 de Novembre i traurem el ferro.


Es una operació senzilla, rapida i amb una baixa d’uns 10 dies únicament però, fins passada l’operació m’ha recomanat que deixi de córrer ja que, el ferro es va movent en cada impacte i podria acabar danyant el lligamentde veritat....

Així dons la meva curta però intensa carrera de runner ha de fer una aturada important per tornar a córrer a mitjans de Novembre. Nou objectiu, córrer sant silvestre, la curta de 3 klm amb els nens però que per mi, serà dura, llarga, important i soferta . Serà el tercer cop que iniciaré la meva carrera de runner desprès de dos lesions abans de poder dir q son un Runner... vaja pena d’home q estic fet...


També he de ser sincer i honest amb mi mateix , es el darrer inici. Diuen que hi ha gent q no està feta per córrer, i potser jo soc una d’elles. El meu cos no li agrada córrer i es un esport amb massa impacte per mi i les meves cames... el futur ens dirà si es cert o no. Per ara, em conformaré fent bicicleta i natació per no perdre-ho tot un altre cop...

Per cert, vaig anar al trauma pel mal del genoll esquerra i pq em peten els dos genolls, allò es de la part de darrera de la ròtula “ no es important, ja ho mirarem desprès de l’operació..”

En aquest blog / diari, seguiré explicant la meva evolució i la meva practica d’un nou esport esport a l’espera de poder tornar a córrer i poder fer un Templers sencer sense caminar...

16 DIES OUT I ARA METGE

Avui visita al trauma amb les radios, a veure q em dira , espero que siguin good news!!...

13 DIES OUT

Avui fa 13 dies q no surto a córrer tot i una caminata amb desnivell per los montes de Ordesa, res dura.

Aquesta setmana he de fer un test sigui com sigui o tornaré a perdre lo poc q he aconseguit suant força...

Aquest blog segueix actiu però en stand by degut a les molèsties del meu genoll. Estimats lectors, q se que sou uns quants, seguirem... seguirem...

VACANCES I MOLESTIES VARIES...

Setembre no el comencem be. He estat de vacances al estranger i des de dimarts dia 1 no he sortit a córrer, just avui fa una setmana. La veritat es que , per ara, crec que aquesta aturada d’una setmana m’ha anat força be. El problema mes gros es que el genoll em fa força mal i perdo la força en un punt concret al doblegar-la.

Ahir visita al trauma i radiografies, creu q el menisc no esta del tot be. De totes formes, li preocupa mes el ferro que porta lo llarg de tota la tíbia de la cama esquerra, del genoll al tornell . Ja es la segona persona que em recomana deixar de correr degut a la meva cama, q els impactes contra el terra del còrrer no li van be... treballar tampoc em senta be i hi vaig cada dia i no hi ha cap metge q m'ho doni per escrit que puc plegar...

Radiografies fetes i a l’espera de la propera visita i diagnostic. Potser dema surto a rodar suau...

San Silvestre seguieix en ment, com a inici o com a final, pero segueix en ment

TANCAT PER VACANCES

He estat una setmana a la platja pero he sortit a correr com no podia ser d'una altra forma i, el mes importsnt, amb el meu nou Forerunner.. distancies, temps i ritmes per fi controlats.

Nomes apuntar que per primer cop vaig fer 10 km en 60': 39... crec q vaig fer algo menys pq va pedre senyal durant un klm i em va contar a 6:39' pero aceptem. Estic on estic, ara toca millorar poc a poc.

la veritat es que fa 5 mesos no corria mes de 12 minuts segiits, i ara ja estic en 10km, encara q em va costar 3 dies recuperar-me.

Proper objectiu San Silvestre de Lleida, la podré fer entre 50 - 55 ?

P.D. el genoll fa sorolls extranys, toca metge...

P.D 2 : Una setmana de vacaces fora del pais, toca descans...

AGARROTIN, AGARROTAN...

Dons aixi estic jo, agarrotat 100%. Avui tenia l'intencio de fer una tirada llarga, el mes llarga possible i intentar rodar aproximadament una horeta a un ritme comode per mi de un 6'. Res de res, nomes començar molt mal de cadera a les dues cames i als genolls, la veritat es que porto tot el dia mig coix cada cop q maixeco de la cadira. Estic molt abarrotat.

Tal com pasen els minuits les cames estan pitjor i em trobo molt lent, molt pesat i molt lent... sembla q necesiti una grua per fer una passa. avui ni volen podria fer un mini canvi de ritme.

Rodo 40 minuts raspats, ruta de canalitzacio i mitjana volta llarga fins a la rambla de pardinyes. Al parar ni em noto les cames, camino estil Robocop pero amb mes cara de gilipolles que de robot policia.

Arribo a casa i recupero aquell ritual q no es pot deixar mai, el d'estirar. Avui ho faig a la terrassa de casa mentres veig un maquinista baixar del tren i fotre un riu entre les vies. Les bones costums no s'han de perdre mai i, la d'estirar i la de pixar a l'aire lliure son dues de molt bàsiques.

P.D: tinc el pla d'entrenament penjat a la nevera, l'he llegit millor.. ni fart de vi el podria fer avui per avui pero, abans de sant silvenestre tindra q estar fet... objectiu a la vista.

P.D2: m'he creuat amb la Estefi per la canalització, ella ni puta idea de qui soc jo pero jo l'he reconegut, com tant poca cosa pot correr tant?? :)

PLATJA & RUN

Dissabte, tot i estar a la platja he de sortir a córrer ja que,k aquesta setmana, nomes he sortit un dia a rodar fent pujades i on vaig haver de “caminar” una bona estona... Així que , degut a la necessitat de coordinar l’agenda familiar, surto a les 19h a rodar. Encara fa molta calor, no conec gaire be la zona i el passeig marítim esta a petar. Tantejo l’opció de rodar per la platja però, no se pq em dona, q si vaig a córrer per la sorra, no duraré ni mes de 10 minuts, ficar.-me les bambes i la roba de runner es mes un ritual de concentració que una altra cosa...

Tiro passeig avall, em noto força cansat, la calor apreta i esta ple de gent, així que he d’anar fent esses per no atropellar a ningú. Desprès de 15 minuts encaro la part final del passeig, amb bastant menys de gent i decideixo fer series ja que, tinc poques ganes de córrer i em trobo força lent... així que, series , acabem aviat i ens rebentem abans... trio series curtes, 1 m a 80% i un minut caminant, faig 6 repeticions fins al final del passeig i em prenc 3 minuts de recuperació... al tornar decideixo de apretar tant i fer 30’ al 70% i 30’ caminant... faig nomes 3 tirades i estic mort, així q vaig trotant fins al apartament, mes aviat m0’arrastro com bonament puc... ni anant a 6:30`em passa al flato... massa calor, massa migdiada, massa menjar, massa sol, massa platja... tot passa factura i el cos esta de vacances per apretar-lo desprès de d’un dia de vacances 100%...

Resultat final 45 m, 9 tirades de series i rodatge suau.. no esta malament... Aquesta setmana he de fer una tirada llarga a un ritme còmode per veure com estic... MASSA PUJADES, MASSA SERIES I POQUES TIRADES LLARGUES...

"ENTRENAR POR ENCIMA DE TUS POSIBILIDADES..."

No... crec que he de començar a limitar els meus entrenaments amb la gent del km0, es a dir, he de saber quin dia i amb qui puc anar i amb qui no. Ahir era un dia que no. Us comento.

Quedem a les 8 a la passarel·la amb Sime , Homedefeero i un tercer ( per variar no record el nom...perdo) i ja vaig tindre q anar gairebé al esprint pq feia tard. Sortir de casa a les 20h perfecte, estar a les 20h a la passarel·la de Cap Pont em va costar , i anar 10 m a tope, em desgasta...

Arribo i comencen a explicar que l’altre dia van pujar 9 vegades a Gardeny, que si anirem per c/ Cavallers, a la Seu i no se on mes. No se si m’estan fotent el pel o no però, si em volen acollonar ho estant aconseguint a mes, es el típic dia q no et trobes be i que saps q punxaràs, q el teu cos no esta per gaires festes...

Comencem a rodar i volen anar per Gardeny a calendar, degut al ritme alt (per mi) q ells porten per calentar, jo creuant al pont del Mc donlalls ja vaig esbufegant per sort, el Sime es troba a un conegut just sobre la passarel·la dels instituts i parem per esperar-lo mentrestant xerra . Puc respirar una mica però, com altres vegades, ja estic mort, ja m’he desfondat... fem la primera pujada de Gardeny i al primer creuament ja no puc mes.. m’aturo i ells tiren fins al Gurugu. Em fa vergonya i, per aprofitar el dia i no perdre el temps faig la pujada de la tanca mentres els espero.

Baixem i encarem Alcalde Costa per, tot seguit, encara Rambla d’Aragó, em plantejo baixar Rambla d’Aragó i tornar a la meva estimada canalització però sem pugen els fums i tiro amb ells. Penso, que collons, si he de morir, morirem... La pujada no es gaire pronunciada al principi pero es va complicant i, juntament amb el seu infernal ritme, per l’alçada de la biblioteca (crec pq ja vaig cegat) freno, dic hasta aquí hemos llegado i m’aturo. Recupero 5 minuts i tiro cap al Iruña, baixo passant pels Trulls, aparec a blondel i tiro per dalt del riu. Fins a Mandoni he de parar pq estic mort i, la Rambla Ferran la faig mes caminant que corrent...

Entre anar fins al riu, la pujada , aturada i ritmes dispersos, no se q he fet. Arribo a casa uns 50m desprès de sortir però sense gaire control. Sort que ja he comprat el forerunner ... quines ganes tinc q arribi...

GARMIN FORERUNNER 305, adjudicado!!

Dos dies donant-li voltes al tema i finalment ja m’he decidit , espero que en breu, m’arribarà el Garmin forerunner 305 . la veritat es que estava força clar. Tothom parlar molt be d’ell, el meu brother el te i me l’ha deixat algun cop i ja el conec.. fins i tot comentaris al meu blog mel recomanen!!

Al final 128 € shipment included per ebay.com . Bastant barat i d’un comprador de molta confiança… ara que tot surti be!!

No se si m’arribarà abans de que marxi de vacances o just en elles. De totes formes espero sortir amb ell el mes aviat possible i començar a donar la tabarra en aquest blog amb distancies, ritmes i pulsacions… so professional...

BUSCO PULSÒMETRE

Ja el necesito per poder controlar-me molt millor els temps, ritmes i controlar que el meu cor no exploti algun dia... hi ha milers de rellotges i tots em sembler cars.

No m'importaria gastarme 3.000 € en un PAM pero trobo car un pulsometre de 200 € , te collons la cosa... He tastat el forerunner 305 i es fantastic, l'he trobar per 130 € per internet , i el 205? quina diferencia hi ha?

He d'invertir , primer de tot temps en buscar i triar, segon diners.

P.D Algu te un pulsomentre vells q no li doni us?? a bon preu clar...

ETAPA D'OBESSIÓ PELS PLANS D'ENTRENAMENTS?

Les hores mortes als aeroports son criminals i em donen una sensació molt forta de pèrdua de temps. Divendres passat al Prat , un cop facturat i passar els, alguns cops absurds controls policials, toca el passeig de rigor per les botigues. Entro a la de revistes ja que m’espera un viatge de casi 3 hores i no he portat ni el llibre ni el ipod, així q toca alguna revista, començo a mirar i... mira!! RUNNERS!! DE Martin Fiz!! Que collons... l’agafo... “ como mejorar tu marca en 10.000!!! mira tu q encara tindre un viatge entretingut...

La revista no esta malament però em dona la sensació que te els temes limitats, un cop recomanen com superar marques de 10 km, mitges i maratons i parlen de dietes i equipament, que mes queda?? Suposo que tornar a parlar de mes plans d’entrenament i d’altres dietes i seguint el cicle... De totes formes la trobo força interessant i em gravo un pla d’entrenament per baixar dels 40’ en els 10 km... quina fe q tinc oi?? :P

El pla, mes ao menys, es el següent:

Dilluns: 60’ m de rodatge amb pujades + estiraments
Dimecres: 20’ escalfament + 25’ series ( explica diferents tipus de series) + 10’ rodar suau
Divendres: 80’ minuts rodatge

Sincerament crec que, encara que faci aquesta pla el temps estipulat, no crec q baixes dels 40', es un pla molt "tou" per baixar dels 40 ', q es molt dur... pero be...

Així que ahir, tot i ser dimarts, faig el meu primer entrenament segons pla i , em dono conte que estic passat per les mateixes etapes que tot runner ha passat. Jo ara estic en l’etapa d’obsessió pels programes i plans d’entrenaments, de seguir-lo al peu de la lletra i creurem que faré la marca que em diuen si el segueixo tal i com em diuen.

Així dons, tiro cap a la canalització i Gardeny. Desprès de que m’ensenyessin la ruta els companys del km 0 ara ja la puc fer sol. Abans d’arribar a la primera pujada seria faig una parada tècnica d’un minut per respirar i recuperar i poder afrontar-les be. Encaro la primera, bastant dura, reposo 30 segons i encaro la pujada de la tanca, fins dalt de tot, fins on l’asfalt acaba! Just he de trepitjar la grava!!

Baixo i encaro la següent, porto un ritme lent però constant i encaro la darrera pujada de templers. Ostia com estic patint!! però m’imagino sentint el Speaker de km 0 motivant per acabar templers i segueixo, arribo fins on deu estar l’arribada... i aixeco els braços rollo rocky, que collons!! alguna ventatja ha de tindre correr sol oi?

Per sort, veig que hi ha una fonteta dalt de Templers, es la meva salvació!! No em podia imaginar no tornar a veure fins a la canalització!! Em dono un minut , contemplo l’esplanada de la que he vist milers de fotografies del dia de la cursa i encaro la baixada. Deixo la pujada del gurugu (o larida , encara q sempre serà el gurugu) per un altre dia i torno a fer el mateix camí d’anada , via instituts, pont i canalització un altre cop.

Porto uns 40 m rodats i estic mort, necessito fer un parell d’atures tècniques a la canalització, les cames ja no poden mes... per la canalització em passa el que em van dir q es ultra fondista, q no tinc ni idea del seu nom. Portem la mateixa velocitat de passos però ell va molt mes rapit que jo. Es com dos motors a 4.000 revolucions, un va a 30 km/h i l’altre a 70km /h, es qüestió de potencia... Arribo com puc al Malena i torno cap a casa. Entre els minuts de recuperació i les aturades “tècniques” a la canalització, son 50 minuts... diumenge vaig córrer 50 minuts per pla a la mitjana, "millor marca personal" i avui gairebé faig 50 minuts en pujades... Progressant...

Q GRANS SON AQUESTOS VETERANS DEL SICORIS CLUB....QUIN GRAN DIUMENGE

ES DUMENGE I QUEDO PER SORTIR. Tinc les cames força be desprès de les series de dijous i toca sortir diumenge per seguir amb el ritme. Primera setmana q surto 4 dies a sorrer. Avui he quedat amb els de la secció de Sicoris Club i el brother a les 8 del mati. Q veterans que son, que “Grandes” que son, quant saben, quant entenen, i a sobre bon rotllet i petant la xerrada... jo escoltant com sempre..

Amb el brother quedo a sota de casa, ell ja porta una bona estona entrenant a un bon ritme i, encara tira amb nosaltres. El ritme tocant el 6’ la primera mitja hora i desprès aprentant una mica. Aquest ritme em va perfecte, em trobo còmode i, al apretar, aguanto força be... resultat, he rodat prop d’una hora!! 50 minuts!! A un ritme baixet però, el que importa es rodar.

Avui vull recordar el primer dia que vaig decidir anar a córrer, no fa mes de 5 mesos, pesava 94 kilos i vaig estar 5 minuts, del Malena fins al pont de mandoni. Avui peso 83 kilos i he rodat 50 minuts, patint com un porc, per variar, però 50 minuts rodant... poc mes de 8 kilòmetres

Esforç i suor, es l’única recepta per millorar...

PRIMER DIA DE SERIES

Dijous surto tard de la feina pero vull anar a rodar una mica. Surto al carrer a les 21:30 aixi q desideixo fer una SESSIO DE series. De tant en tant tambÈ van be. Despres de calendar una miqueta a un ritme alt per mi ( sobre 5:30`) començio a fer d’un pont a l’altre a un 70% i fins l’altre pont per recuperar a trote sua o, fins i tot caminant. Canalitzacio fins al final, anar i tornar. Temps total: 25 minuts de series i bastant mort...

Avui llegeixo la revista Runners i just recomana fer un tipus de series rapides aixi.. si es que no calen revistes i punyetes, aixo ja ho se jo, el q em falten son cames...

ENTRENAMENT DE PUJADES??? la cosa es seria...

Torna ha haver-hi un last minute per córrer i m’apunto de nou. Sime, Kaiser, Mach3 i Iscle, tots 4 apareixen per la canalització vestits amb la mateixa samarreta blava... ja em direu q collons es això de vestir tots iguals.. casualitats?

M’ajunto amb ells i, rodats 100 metres el Sime diu: “Girem?” i tots donen mitja volta... la ruta habitual de mitjana sembla q no la farem, quina sorpresa m’espera?? Molt atent el kàiser em diu; “avui toca gardeny a fer pujades”; “agafaràs força a les cames” apuntilla el Sime...

La mare q els va parir, es el primer q vaig pensar. Donem la volta i tirem fins al final de la canalització, per variar a ritmes una mica mes baixo de 5:30 q, ja m’estan matant... fem la corba del mc donalls per passar per sobre del pont i rampeta dels instituts que ja em mata. Agafem la primera rampa de gardeny i , just al primer creuament , on hi ha la pujada de la tanca, jo freno, m’ofego i les cames, per primer cop em fan mal de l’esforç, això es bo penso...

A la pujada a Templers m’apunto fins gairebé dalt de tot, em quedo just a la recta de la meta i torno a descansar i els espero de tornada. No volia fer cap tram de Templers per no agafar referències però, fer la rampa he vist q , es dura, però no tant com em pensava. M’enganxo de nou de baixada i encarem rampa Gurugu o Larida, March3 i Iscle van una mica avançats, el Sime ens deixa pq porta un ritme mes fort i jo, em fico “a roda” del Kaiser fins que, a uns 200 metres del final torno a parar. No tinc les pulsacions controlades però, crec q el meu cor esta a punt d’esclatar!!

Em reincorporo a la baixada i , per la meva sorpresa tiren cap a la mariola i, “desprès tornem a fer una altra sèrie de pujades” , això si que no, jo ja no puc mes, per avui he fet prou, els hi dono les gracies per haver-me fotut tanta canya i al kaiser per “acompanyar-me” i tiro cap a casa. Paro a la font de la plaça de l’exèrcit, aigua calenta a matar però la necessito... torno per avinguda Madrid a un ritme tocant el 6’, això si, al passar per Mandoni decideixo fer l’últim quilòmetre per sota del 5:30’ , fer un canvi de ritme desprès d’estar mig mort... m’agrado, porto un bon ritme, el cor m’aguanta i el cos s’ha d’acostumar.. això si, a 250 m del kilòmetre freno, estic a punt de morir...

Hem queden 300 mestres per arribar a casa i vaig caminat , respirant i recuperant aire... Dormo pla com un nen i avui amb les cames una mica carregades, bona senyal oi?? Bon entrenament, lluny , molt lluny d’aquesta gent . Cal apretar mes

EL DIA Q EM VAN MATAR ....

Ahir va ser un dia dur. Desprès de rodar mes de 40m la setmana pasada, vaig creure convenient de fer un test sortint amb companys del km0 ponent. Desprès de diversos dies intentant quedar, per fi el Sime fa una convocatòria q em va be d’hora i on crec que el ritme serà apte per mi.

Quedem a la canalització del riu, la convocatòria es a la passarel·la de Cap Pont però jo m’incorporo al Alari. Apareixen 4 homenots, el Sime i 3 mes ( disculpin q no recordi els noms, tinc molt mala memòria!!) nem fent i ja des del principi noto que porten un ritme una mica mes alt del que jo estic acostumat, suposo que van sobre els 5:30’ pero a mi , aquestos 15 – 30 segons per kilomegtre mes rapits em pasaran factura.

Començo força be, en el moment q agafo el ritme i m’acomodo i inclús puc parlar una mica però, als 20 minuts el flato em comença a matar, torno a sentir com si algú m’estigues clavant punyalades al pit, les cames m’aguanten, els pulmons també però el flato em marta, el dolor es insuportable... En una de les meves ultimes frases, demano anar a una font a i fer un descans de forma immediata. El Sime, suposo q veien la meva cara de patiment, ens guia cap a la font de l’entrada de la mitjana dels ous del Siurana.

Vaig patint molt i el dolor del costat es fa insuportable i decideixo parar. Al moment de parar em foten 3 crits, entre bronca i ànims i em diuen q segueixi fins la font q gairebé estem, això si, afluixen bastant el ritme per sentir-me recolzat. Per fi arribem a la font i noto q ja no em recuperaré, ho se, em conec. Estic molt baix de forces i enfonsat i seguir, encara que sigui a un ritme baix, serà qüestió de 5 minuts pq torni a parar. Fins i tot estic marejat... la veritat no se si es pq tinc un mal dia o si pq el córrer a un ritme una mica mes alt del q estic acostumat m’ha matat del tot...

Els hi dic q arranquem de nou, tp vull q es perdin un dia d’entrenament per un pardillet com jo. Pateixo per seguir-los durant tota la rambla de pardinyes ( i el cabró del Sime q encara va xerrant i contant batalles..) i a l’altura de la rambla de pardinyes dic prou patiment per avui, em despedeixo i tiro cap a casa, això si, caminant. El camí a casa es un calvari, la font de la rambla dona aigua calenta i vaig caminant a un pas molt lent i xorrejant. Fins i tot estic força marejat... mai m’havia trobat així...

Arribo a casa, dutxa i desprès molt xafat, a les 23h m’estic mig dormint al sofà quant mai abans de les 24h tinc son... avui m’he desfondat i he gastat molta energia. Ara veig q tb es important fer entrenaments marcant ritme, en nomes 20m m’han matat, portant un ritme un xic mes alt que el q estic acostumat. Si vull rodar amb algú, no puc rodar mes lent q 5:30’, així que, a partir d’avui, un dia d’entrenament serà rodar a 5:30’, el temps q duri, però a 5:30 mínim...

Ja us agafaré cabrons.. ja us agafaré...

Primer objectiu a la vista

Parlant i parlant em comenten q no es bo tindre una sola cursa en ment, q poden passar moltes coses al llarg de l'any i que, es complicat valorar l'evolució amb nomes una cursa a l'any. Aixi q en fare dues, una Templers i l'altra la de Sant Silvestre, que, tot i que hi ha alguna pujada forta, m'han dit q es bastant carribnclona, com jo.. aixi q el 31 de decembre fare la meva primera cursa. M'haure d'informar a veure per on passa i els klms...

BARRERA PSICOLOGICA DELS 40M SUPERADA!!

Ahir ja vaig sortir mentalitzat a passar dels 40 m , com aquell que te com a objectiu el finalitzar una marató sense tindre en conte el crono, sent el mes important finalitzar la cursa que fer un bon temps a un bon ritme. Dons així ho vaig fer jo, ahir volia passar dels 40 minuts rodant i ja vaig sortir a fer-ho. Vaig portar un ritme bastant carrincló, suposo que tocant als 6’ i, potser amb una mitjana una mica menor perquè encara m’accelero sol...

El camí triat : la canalització complerta, sortint desde casa corrent i fent-la de punta a punta, de Mc donallas fins a comportes, anar i tornar. Temps total: 42 minuts, finalitzo una mica carregat però content pq vaig aguantar be.

En aixo del runner, vaig aprenent que, per millorar, a part que les cames et donin, també es important estar disposat a patir,a partir molt pq, encara que vaig córrer 42 minuts seguits , al minut 5 ja estava patint com un porc..

Torno a estar amb la mateixa forma que a 6 setmanes abans de Templers. Per aquella època, el córrer 40 minuts em va lesionar dels peroneos i deixar la meva preparació a Tempers i renunciar a la cursa. Encara recordo el tindre q anar coix els dos dies desprès d’anar a córrer per culpa dels tendons... ara em trobo perfecte i amb ganes de seguir progressant, això si, tot i seguir patint i suant, estic com la primera setmana de maig 09 , es a dir, com fa tres mesos... avui es el dia 0, el dia q agafo les coses on les vaig deixar...

EL DIA QUE VAIG DISFRUTAR CORRENT 30 MINUTS

Primer dia de la setmana i toca sortir per començar be la setmana. Vaig disposat a fer mes de 30 minuts i vario una miqueta la ruta, en canvi d’anar pel pont del rodi per encarar la mitjana , aniré per la passarel·la del Campos, així faré uns 5 minuts mes, resultat, espero estar a tocar dels 40 minuts.


No se pq però em trobo fort i porto un bon ritme i, aguanto força la primera pujada d’àcid i em recupero força be. Als 20 minuts porto un ritme força bo i no tinc una sensació excessiva de patiment ni de cansament, la veritat es que vaig força be. Als 25 minuts, paro a fer un glop i no agafar lipotímies o jamacucos com el president francès i em dono un respir bevent aigua i mullant-me la gorra. A uns 100 m veig un grup de nois joves, bastant carrinclons i amb poc ritme, es a dir, com jo, que comencen a córrer davant meu i em plantejo agafar-los, així q arranco de nou i vaig incrementant el ritme. Vaig especulant amb el ritme depenent de lo aprop q els vaig tenint. Cada cop son mes a prop, una mica mes una mica mes i ja els tinc... quant estic gairebé a 10 metres seus, decideixo fer un altre canvi de ritme, estil Contador al tour i els passo força rapit, ja son 26 minuts i hem proposo seguir al mateix ritme, els vaig deixant enrere i als 30 minuts arribo a casa...

Contant per haver sigut capaç de augmentar el ritme i fer un canvi desprès de 20 minuts de carrera però, “descontent” pq avui volia rodar mes temps mes a poc a poc però, he rodat menys mes rapit.... va com va.. que hi farem.. el q esta clar es que la distancia ha sigut major...

P.D. Com he desfrutat apretant i variant el ritme... avui per primer cop he gaudit corrent mes que patir, ara entenc pq enganxa això... per cert, al començar m’he creuant amb un grupet del km0 amb l’homeferro entre ells... quedeu mes tard cabrons q vull córrer amb vosaltres!!

DISSABTE A LES 12 DEL MIGDIA NO ES POT CORRER

Vaig intentar fer una convocatòria al fòrum del km0 per dissabte al mati però, el meu poder de convocatòria deixa molt que desitjar... i.. vist l’escàs èxit, em va fer mandra matinar i sortir a córrer. Això si, al aixecar-me amb tant remordiments, decideixo sortir a córrer a les 12 del migdia. A mes, per mes ruqueria, decideixo, desconec amb quin criteri, variar la ruta i fer la canalització.

L’aire crema, com mes respiro mes crema, intento anar per l’ombra però tot i així la calor es brutal.. i dient per la tv que estem en una onada de calor... paro diversos cops a veure de la font de la canalització i em mullo el cap la gorra i tot el que puc abans de morir.

Resultat, corro 30 minutets amb una calor d’infart... la calor m’afecta molt i, puc estar molt content d’aquestos 30 minuts en aquestes circumstancies.

EL DIA Q TOCA PUNTXAR

Ahir era el dia q toca puntxar. Tenia molt poques ganes de sortir, feia massa calor i, nomes sortir ja em vaig noatr massa pesat... 25 minuts raspadets raspadets... i a casa amb dos kilos menys de pesa de la suo que vaig arribar a pedre...

Crec q començo a conèixer el meu cos i, malauradament crec q es una mica masoca i encara es pensa q soc un professional de l’esport com quant tenia 20 anys... El meu cos em demana sortir un dia, descansar el següent i tornar a sortir el tercer dia. D’aquesta forma es com mes rapit avanço, milloro i el meu cos, amb un dia es recupera força be.

Això sembla m q es molt bonic però, tal com puc millorar perdo, es a dir, que si no surto a rodar en 1 mes, torno al nivell q tenia, no fa un mes, sinó un mes enrere del darrer dia q vaig sortir , es a dir, dos mesos en l’actualitat... encara no he recuperar la forma q tenia abans de lesionar-me per templers i vaig estar poc mes de 4 setmanes aturat...

Per ara no puc tindre la regularitat q voldria i la feina tp m’ho permet... a veure com anem fent.

P.D: un altre cop he hagut de tornar sol pq no he arribat a temps a uns kdd de pro del km0. Els hagués acompanyat uns 15 minuts però hagués estat be oi??

A TOCAR LA BARRERA DELS 40

Ahir dilluns, complint amb la màxima de Runner de sortir el dilluns per encarar be la setmana i fer el “primer click” al primer dia de la setmana, vaig sortir a córrer. Vaig fer la ruta de sempre i em vaig trobar força gent per la mitjana, molt grupet de 2 o 3… eren de km 0?? Dieu alguna cosa pel fòrum collons!! Aquí la gent s’entrena per lo bajini i en secret… fins i tot hi havia un parell de nois joves fent series… no em vaig voler apuntar per no humiliar a ningú clar…

La ruta de sempre i 34 minuts rodant, potser a un ritme mes tocant al 6’ però vaig arribar mes descansat que de costum i, fins i tot amb la sensació d’haver pogut apretar una mica mes però, cada dia no es pot apretar al 200% que desprès venen les lesions, hi ha dies per apretar i hi ha dies per rodar... ahir era per rodar...

He de començar a quedar amb gent però, els meus intempestius horaris laborals i el no saber a quina hora plego cada dia, es fa complicat. No he pogut quedar amb el Sime un parell de cops pq sacava complicant la tarda... tot arribarà. El dubte que tinc ara es, al hivern, quant sigui fosc, per on collons cor la gent?? Pq suposo q per la mitjana no es deu veure res de res... ja m’informaré...

Estic tocant la barrera dels 40m, l'ultim cop q vaig estar per aquí, vaig tindre la lesió del peroneo i vaig haber de fer repos durant 10 dies i... encara ara no he agafat el nivell que vaig deixar al lesionar-me... per ara els peroneos aguanten molt be, ni molesties...

COSES EXTRANYES Q ET PASEN MENTRES CORS PELS MONS DE DEU

Avui dissabte he sortit tard un altre cop, sobre les 21h. Avui el brother m'ha deixat el seu peluco profresional, amb gps, abs i system tronic de serie i, no se pq, pero m'ha donat la sensació de test, d'estar fent com d'examen, un control despres d'algunes setmanes d'entrenament i, la veritat crec que ha anat be.

He fet el circuit de sempre; surto de casa, pont Rodi i encaro cami de Grenyena per entrar a la Mitjana pero, m'ha pasat una cosa extranya, rara o , no se ben be com definir-la.

Durant el petiti tram del cami de grenyena i, un cop passar el pontet, venia cap a mi una dona rosa, d'uns 45 anys, vestida d'esport en bicicleta, el primer que he pensat es q era una veina q estava passejant el gos pq anava a un ritme de passeig dominguero total... juts al estar a uns 10 metres devant meu, dona la volta en rodó i , estant encara devant meu, segueix al seu ritme en la meva direcció.

Per ara no es res anormal, tothom es troba gent al correr pero, al donar la volta, m'ha donat la sensacio que m'ha mirat molt, massa, en exces.... com ho diria..., es normal que donis un cop d'ull a la gent q et vas trobant mentres corres oi?? (tb depen de lo apurat q vagis.. si vas apurat vas cec cec del tot...) pero en aquest cas m'ha "repasat" .

Primer he pensat "ostia, estic bo, pero dimimula una mica q podries ser la meva mare..." i per un altre costat he pensat " tanta mala cara faig ja??, tampoc vaig tant apurat collons, es q fa calor!"

Jo, segueixo el meu patiment concentrat en rodar, en el ritme i en el rellotge cuant, de repent, a uns 100 mentres de l'entrada a ma dreta de la mitjana , em trobo a la dona de la bicicleta parada mirant-me i, just al veure que l'he vista i que hi ha contacte visual, es treu les ulleres de sol i em diu : " me puedes acompanyar hacia el poligono? me da miedo ese negro q hay allí"

En aquella milesima de segon, abans de contestar-li penso moltes coses :

1. " pero q collons mestas dient?"
2. " pero q collons vols q faci jo, no soc cap superman"?"
3. " pero no veus q estic corrent i patint i vaig amb els collons a terra?"
4. " pq collons vols q vagi cap al poligon?"
5. " tant malament esta lasunto que tindreu els collons datracar un runner?"
6. " pels meus collons que si em viole el negre li mossego la titola..."
7. " collons q perdo el ritme !"

i altres coses mes q no veven al cas pero, al 3 segons li contesto: "yo voy hacia allí, si te parece bien sigueme" ella es fica al meu costat, a una distancia prudencial pero, mes o menys a la mateixa alçada que jo.

Evidenment que, per decidir si segueixo o no cap a devant o, simplement giro cua i vario lentreno de ritme suau a UNA SOLA serie infernal fins a casa meva, miro al "negre" en qüestio. Es un marroqui i es troba just al pontet dabans de l'entrada a la mitjana i, está "atent" a veure com interactuo amb la dona i, tal com ens anem apropant , es fica d'esquenes a nosaltres mirant el riu / canal...

Jo com a bon peliculero que soc, abans d'arribar a l'alçada de l¡home, dono un cop dull darrera meu per veure q hi ha i per valorar globalment la situacio.

Veig a uns 100 metres un altre runner i , mes enrera, un vei escombrant la carretera de devant de casa seva ( aquest tema dona per un altre blog sencer) Penso que amb aquestos "testimonis" per la zona, si tenen intencio de fer-me algo xungo, desistiran.. o, al menys, aixo espero... ens anem apropant a l'hore i ell sembla cada cop mes nervios, tant o mes q jo... pasem per la seva alçada i ell ni es gira, acelero i arrivo a l'alçada de l'entrada de la mitjana i li dic a la noia: "jo tiro por aqui, tu misma" i em contesta " jo tiro recto q el poligono esta por alli", "tu msima pero, acelera!" encaro l'entrada de la recta de la mitjana i la faig gairebe tota corrent a un ritme alegre i mirant cap a darrera continuament, no veig pasar l'home en la direccio de la dona i, el mes important, no veig que em segueixi ni un ni l'altre... quines putes coses mes rares q et pasen al anar a correr...

Per cert, l'entreno be. Dema em comentem els temps, ritmes i distancies q he fet. Servira com a referencia d'on estic.

EL DIMECRES QUE VAIG TORNAR A CORRER 30 MINUTS...

Per variar, la setmana carregada de feina i, sense adonar-me, ja som dimecres. Si vull seguir sortint tres dies aquesta setmana, no puc fallar avui, així que, encara que s’ha fet força tard ( surto a les 21h) surto a córrer. Per sorpresa meva em dono conte que hi ha força gent corrent a aquesta hora, la veritat es que fa menys calor i, els que treballar fins a certes hores, no ens queda mes remei.

Tiro directe al pont del pavelló de Pardinyes, tiro cap a Granyena on m’adelanta un Templer III vestit tot de verd, em repenso el seguir-lo i fer-me una mica el lapa, dir-li “no t’importa no?” i anar amb ell. Estic massa acostumat a córrer sol i, estic segur que amb companyia m’apretaria mes a mi mateix i tiraria força mes, o, com a mini, no pararia de córrer amb tanta facilitat com ara, encara que nomes fos per vergonya torera... de totes formes, no li dic res pq porta un ritme mes alt que el meu i m’interessa rodar el màxim de temps possible.. res de marques ni de temps encara... Entro per la mitjana , trio el camí curt, paso pels ous de colon ( parada per beure abans de morir) i arribo fins a casa corrent, al costat del Unipreus killolandia oportunitats. Temps total 30 m.

Per fi collons!! Ja portava dies esperant arribar a la xifra psicològica dels 30 m, següent objectiu, mantindre els rodar 3 dies a la setmana (aquesta setmana encara em falten dos ) i fer un dia de la setmana següent 35 m.

DISSABTE 11, complertem els tercer dia setmanal

Dissabte a la tarda tinc ganes de sortir de nou a córrer desprès de sortir dilluns i dimarts. Tinc la sensació que ja fa molts dies que no he sortit i, sortir dos dies seguits i descansar 4 no m’agrada gaire fer-ho... De totes formes dissabte, desprès de la sessió de piscina, torno del club a casa corrent.

Surto de la bordeta, encaro avinguda garrigues fins al pont de Mandoni, agafo la canalització , vaig fins al final i torno cap a casa. He portat un ritme mes alt del q estic acostumat i als 20 minuts estic destroça’t i suat com una mala cosa.. i això q ja son les 20:30!!

No nota cap millora i em costa molt pujar dels 25 minuts però tot es qüestió de constància... o al menys, això espero!

SEGON DIA PER HYDE PARK

Avui he rodat per segon dia per Hyde park amb una petita gran diferencia q ahir: PLOVIA MOLT!

just al sortir a correr a caigut una pedregada seria i ha parat de repepent, alk sortit i, evidentment com havia de ser a Londres, als 10 minuts a tornat. La veritat es que m'he calat de dalt a baix pero l'experiencia de correr sota una forta pluja es entre divertida i apasionant... es alló de, esta plovent pero em vull mullar. Tothom corrent per no mullar-se i jo, corrent per mullar-me...

25 minuts molt apurat i amb els peroneos avisant... de totes formes vaig be, veurem si dema tinc agulletes o he d'anar coix....

P.D: 2º dia de setmana, dos sortides... nem be.

RODANT PER HYDE PARK, LONDON

Per motius de feina em toca viatjar i, per molt q la gent pensi q es fantastic, viatjar per motius laborals no es divertit, es aborrit, cansat i fa que hagis estat en molts llocs pero sense haver vist res de res...

Aquest cop soc a Londres i, extranyament, per primer cop en la meva vida. Era una de les ciutats q no havia estat mai que tenia en l'agenda de viatges pendents amb la meva dona i... mira per on, he tingut q estrenar-la d'aquesta manera tant pesima...

Pero, com de tot s'ha de treure el costat positiu i, degut a q he agafat l'hotel al costat de hyde park, avui he anat a correr per aquest fantastic park. M'ha recordat molt l'estil del central park de NY, molta gent corrent, amb bici, passejant o simplement caminant. Un gran llac central es el q mes resalta i, evidentment, la gent al minim raig de sol, es tira al park i lloga una cadira, estil padrina de platja i es tiren tota la tarde ( els q poden clar) prenent el sol...

Jo he sortit a correr amb un clima extrany, 5 minuts plovent, 5 minuts amb sol, 5 minuts nubol i tornem a començar. La veritat es q el paravent q portava mha anat força be. He rodat 30 minuts i m'ha sapigut molt de greu no ser un runner mes experimentat per poder rodar per tot el park i veurel tot sencer. La veritat es que m'he perdut i, mha costat sortir eh... quin guiri estic fet...

El que m'ha sorpres es q la majoria de gent q corer, ho fa amb una motxilla o bossa a l'esquena, es q surten de treballar i van a correr directes?? o esta de moda estil Son Goku i es fiquen pes a la motxilla per entrenar mes fort???

Aquest sera un dubte q em quedarè, juntament amb el dubte de saber on estan les fonts a aquest park!! Amb el q tb em, quedaré, sera en haber rodat 30 minutets pel parc mes important de Londres... encara tornaré dema i tot... q collons....

MASSA TARD, MASSA PUJADA, MASSA CALOR...

Aquest dissabte the d'anar a buscar el cotxe al mecanic , al poligon del segre, aixi q m'animo i decideixo anar corrent i fer el segon entreno setmanal.

Per mandra surto una mica mes tard del q estic acostumat i començo a rodar per pardinyes a les 9 pasades. El sol apreta i la calor mes, a mes, crec q es el primer cop q rodo en pujadeta continuada. Punxo de forma escandalosa, als 15 paro i m'arrastro fins als 20 minuts com puc i pq, havia d'arriovar al cotxe per nassos...

No entenc com els primers dies q vaig començar a correr i fent dieta estricta d'amanida tot el dia, cada setmana pujava entre 5 i 10 minuts la meva marca maxima de rodar i, ara no hi ha forma de pujar res de res.... possiblment el tema es la periocitat dels entrenaments, el meu cos necesita sortir tres dies per millorar i dos per mantindre... ja em començo a coneixer poc a poc...

avui toca sortir per un lloc diferent... ja postejo despres...

DIMARTS MOTIVADOR

Dimarts he sortit a correr, vaig fer 25 minuts, patint molt pero mes per la calor que per una altra cosa, la veritat es que mhe trobat be i no he volgut desfondarme ni fer una marca ja que aixó es una carrera de fons. Divendres he de tornar a sortir i, potser fem els 30 minuts?? va va va, ha de ser dos dies minim i si podem ser tres millor!

a rodar a rodar!!

ESTEM A LA BARRERA DELS 25 MINUTS

Dissabte al mati va tocar matinar i a rodar per la mitjana. Temps total 24 minuts, molt patiment, estat de forma penós i peroneos avisant que no estan d’acord en córrer i fent força mal . El mateix dia vaig coix, el dia següent ja millor, si paso dels 30 seguits tornaré a patir amb la merda dels peroneos...

Aix aix aix...

Aquesta setmana surto dimarts i, com deia aquell de la tv , i dos números mes...

AVUI TOCA SORTIR, AVUI PLOU

Normalment ja tinc pocos dies per sortir a rodar, ja em costa molt cuadrar l'agenda i, el dia q tot està de cara i estic a tope per sortir, fot un xafec que mecagonlamarekelvaparir!!!!!!

TORNAREM A PATIR , TORNAREM A VENÇER...

Ahir vaig sortir a córrer per tornar a la rutina de sortir un mínim de dos dies per setmana, un dia entre setmana i l’altre el cap de setmana toca matinar!!i si puc un tercer dons millor...

Vaig anar al club i vaig fer el circuit dels runners del sicoris, anant a córrer per la bora del canal. La veritat es que hi havia bastanta afluencia de gent, homes sols, dones soles, parelles, gent passejant.. molta gent i, fins i tot alguns fent series, clara preparació per templers!!!

L’únic que no em va agradar es que, tot el que fas d’anada ho has de fer de tornada i, al estar en un estat inicial, no se el que aguantaré ni si aguantaré. Es a dir, q passa si arribo de tornada al club i puc seguir mes?? Em fico a donar voltes?? i si no soc capaç d’arribar, em tocarà caminar però, crec q sempre estiraré una mica mes ja que la tornada fa una mica de baixada i s’ha de patir...

Parlant de l’entreno no se si va anar be o no. A primera vista diria que no va anar gens be, vaig aguantar 30 m i em vaig haver d’aturar un parell de cops degut al flato q tenia.. semblava q algu metigues fotent cops de puny al fetge!! Però per un altre banda, desprès dels 20 i pocs minuts de diumenge, es una bona progressió.

Certament era el primer cop q tenia aquest flato tant intens i la veritat es q desconec degut a q pot ser, potser al beure massa aigua a la primera font q vaig trobar, o potser al respirar malament. Sempre q he fet esport, no he tingut flato així que, ahir alguna cosa no vaig fer be del tot.

La veritat es que els runners som una mica masoques pq, desprès del patiment d’ahir, avui nomes penso en tornar a sortir. Els peroneos van avisar però avui estan be sense molèsties ni mals i , la veritat... el meu cos sempre es queixarà per fer esport desprès de 7 anys aturat i del sobrepès però, q s’acostumi a l’esport i que deixi de protestar!!

Torno a fer una mica de dieta per perdre una mica mes de pes, l’últim cop q em vaig pesar estava als 86, ara crec q estic als 88 i vull arrivar als 82 kilos, ideal per 1,79 q medeixo...

Aquest dumenge es templers i va ser el primer objectiu a lhora de començar aquest blog i aquest entrenament de runner. No la correré, no estic preparat.

tambe aquest dissabte faré 30 anys amb la clara intenció de fer una vida molt mes sana. He deixat de fumar, he aprimat 6 kilos , seré pare i vigilo la meva dieta i , tambe important CORRERÉ LA IV CURSA DE TEMPLERS!!!!

TORNEM A AGAFAR RUTINES POSITIVES...

He de tornar a la rutina de córrer i ahir diumenge va sonar el despertador a les 8 h del mati per anar a córrer amb una temperatura mig decent i, sobre tot, per veure en quin punt em trobo desprès de la lesió, de l’aturada per feina i de la merda d’estat físic que ja tenia... també era diumenge, en 7 dies es templers, i pensava, si no estic tant tant malament potser vaig a fer-la i tot, encara que acabi mig mort...

El resultat va ser força trist, als 20 minuts vaig haver de parar pq estava mort, em vaig trobar molt pesat i les cames em van fer figa. I el peroneo ja m’estava avisant...

Un dia un company corredor em va dir, si parant un mes, sàpigues que estic en la mateixa forma que ara, pararia.. però, no es així i cada dia que no cors perds... així que jo, tenint en conte el temps, estic a la meva tercera setmana, es a dir, aguanto el mateix avui q quant nomes feia tres setmanes que vaig començar a córrer...


He de ser conscient q això es una cursa de fons i que no puc forçar la maquina ja q el meu cos s’ha d’anar acostumant. Per ara l’objectiu esta clar, sortir a córrer un mínim de dos dies a la setmana i anar augmentant el tems de rodatge...

P.D. En 5 setmanes he perdut 20m de resistència.... constància.. constància..

LA COSA ESTÀ MALAMENT

Fa molts dies q no surto, massa, la nova feina m'està matant i no em dona temps de res. Surto de casa a les 8h i torno a les 21h... no hi ha temps!!!

Per ara m'he marcat tornar a correr a un ritme mes suau, començaré anant a correr tots els dissabtes mati o, al menys, anar a correr un dia per setmana, minim!!! he de tonrnar a tindre confianaça en que estic be, ique tinc una bona base per pujar i començar noves rutines adaptades a la nova feina...

P.D. Avui he somait que corria 10 klm a un bon ritme... ... ...

QUANT NO ES UN NAP ES UNA CEBA

Arriba diumenge al mati, en tota la setmana no he sortit cap dia i , com la nit de dissabte es força tranquil·la, decideixo sortir a córrer a les 8 del mati (encara recordo els dia q les 8 del mati era hora d’arribada i no de sortida) matino i cap a la canalització, començo força be i no em noto molèsties per cap lloc de les cames, sembla que avui podré veure on estic i si aquesta aturada de deu dies m’ha anat tant malament o, si fins i tot m’ha anat be… però, poc a poc i abans dels 10m de rodar em comença a faltar l’aire d’una forma exagerada. No es que em falti l’aire de lo ofegat que vaig, sinó que em falta l’aire base per poder respirar... merda d’al·lèrgia... desde fa uns anys aquesta maleïda al·lèrgia al pol·len em dona una miqueta d’asma i, just m’ha tingut q passar al sortir a córrer. La veritat es que ja porto varies setmanes bastant malament ja q l’any esta sent carregadet de pol·len...

Sigui com sigui he d’aturar-me per no ofegar-me i caure estes a terra. De totes formes al plegar, em trobo el brother amb el Crit ( presi de km0) que van a rodar una mica, com un parell de jubilats retirats.

Espero que arribi l’estiu, poder sortir a córrer per la tarda nit i q l’al·lèrgia ja estigui superada. No va ser un error voler estar preparat per estar a la cursa de templers, nomes va ser una petita errada d’any, no serà el 2009, serà el 2010!

Un any per ficar-me en forma

LA COSA ESTÀ XUNGA...

Es dijous I ja porto mes de deu dies en el dique seco com em va comentar el fisio així q, abans del cap de setmana d’aplec, decideixo sortir a córrer pel riu. Començo a trot suau i em trobo força be però, als deu minuts em torna a fer mal el peroneo. Ja no se si son els dolors típics d’estar deu dies sense córrer i de ser un pardillo ja que, des del primer dia q he començat a córrer les cames em fan mal!!! O si el tema del peroneo encara no s’ha curat…. No m’arrisco i paro als 15 minuts de córre, el mal es massa centrat als peroneos per ser casualitat…

Abandono de forma oficial la meva preparació per Templers i abandono en l’intent de correr-la aquest any. Hi haurà mes curses i mes llonganisses però això se m’ha de curar be del tot, A MES… amb els dies q porto sense córrer i menjant com menjo.. segur q ni 20 minuts seguits aguanto… de totes formes el canvi de feina no m’ha anat be ja que gairebé no disposo de temps per fer altres coses… entre elles el córrer...

Em perdut una batalla però no la guerra. SEGUIREM LLIUTANT

NO AGUANTO MES!!

He de sortir a córrer ja!!! El fisio em va dir deu dies aturat i em va manar fer una sèrie d’exercicis. El mateix dia que m’ho va dir vaig fer una paxanga de pàdel y avui ja fa una setmana encara que.. si contem l’últim dia que vaig sortir a rodar, son 9 dies!!

De totes formes ho tinc clar, dijous surto a córrer peti qui peti!! Q el cap de setmana es l’aplec i ja no sortiré…

Nota mental: he de refer la planificació templers… aquesta setmana tocava córrer 1h ...

"DIEZ DIAS EN EL DIQUE SECO"

Encara recordo aquesta típica frase del joc PC futbol q solia jugar al pc de casa dels meus pares: " Turu Flores deberá estar dos semanas en el dique seco"


Dons deu dies son els que m'ha comentat el fisio que he d'estar aturat, "en el dique seco" . El seu diagnosi es que tinc una inflamació del lligament lateral , del "peroneo ", degut a la meva forma de correr, estil "rivaldo" com diu ell, i tant característica dels que hem jugat a futbol...


Em comenta q es normal q pasi als inicis i q es produeix pq els musculs de la cama encara no son prous forts per aguantar tota la canya q li vull donar i s'inflama el lligament. Eren 93 kilos de pes cada petjada!!

Despres de reconeixer quin es el problema, em dona ultrasons ( 5m a cada genoll) em fa un massatge a cada genoll q l'hagues matat allí mateix del mal que m'ha fet el cabró, i despres gel a cada genool 5 minuts mes...


Tinc deures a fer també: He de fer 3 exercicis a casa per augmentar la força del grup de musculs especifics que han de "lliurar" al lligament de fer tanta força durant deu dies, despres fer una altra visita per veure com ho tinc i, ja veurem si em dona semafor verd per tornar a rodar.

Li he dit q m'estic preparant per Templers i que "·no em fotis home! que ara estic en plena progresió" i m'ha dit q 10 dies no son res... i q ell tb correrà Templers... Estic segur q m'ha vist fort i amb ganes i m'ha dit 10 dies pq perdi entrenament i no quedi per devant seu.

De pas, mentres m'estava matant del mal amb el massatge, em comentat una miqueta 4 coses dels runners i m'ha comentat les seves grans pautes:

1.Que mai incrementi mes d'un 10% de km d'una setmana a una altra.

2. Que corrent 7 kilomehtres podria ser capaç d'acabar Templers pq en una cursa sols donar una mica mes de tu mateix.

3. Que, si al correr no puc parlar, es que vaig a un ritme mes rapid del que puc asumir. Alló d'aerobic i bla bla...

4. Que a l'hora de fer series, sempre has de fer l'ultima serie mes forta que l'anterior i sempre has d'acavar-les "sencer". De totes formes m'ha dit q a mi encara no em calen fer series, "pa que quieres potencia si aun ni tus piernes te aguantan" ... mes endevant potser...

Com el Paddel no l'ha vetat, avui toca padel, que començo el social del club...

dema a les 9h visita al fisio bart lomans

lo dit, q demà a les 9 del matí tinc hora amb un fisio que m'han recomanat i, a part, es de la secta "runner".

A veure com em troba i q em recomana... esperem que sigui una rucada i que pugui anar a rodar dijous...

MIZUNO WAVE FORTIS 2

Aquestes son les bambes que em vaig comprar al decat. de Les Gavarres per mes de 100 €... q cares per deu...

La veritat es que nomes he pogut sortir dos dies i no en plenes facultats pq estic mig lesionat però.. la veritat es que hi ha molta diferencia de correr amb unes bambes de tennis que correr en condicions...

amortigüent molt l'impacte del peu al terra i em tenen el peu totalment subjecte a la bamba que, fins i tot, sembla q t'¡ajudi a correr amb la forma q tenen!!

p.d: les meves son en vermell...

a 6 setmanes de Templers, dia 3

Divendres he tornat d’un viatge de feina i, a sobre, tenia una festa d’aniversari es a dir, a les 3 passades al llit. Tot i això, he quedat dissabte a les 9:30 del mati per sortir amb el pro del meu germà. Ell esta amb angines i sortirà a trotar una mica amb el que, als dos ens va perfecte. Ell córrer una miqueta i jo, anar a un pro al meu ritme.

Comencem i em trobo força be, encarem la mitjana i decidim fer unes voltes fins la mitjana. Porta rellotge i em va comentant el ritme que portem cada km, sempre estic una mica per sobre dels 6’ / km però es un ritme que porto força be. Als 30 m em comenta a fer una mica de mal la cama i vaig bastant apurat però segueixo, tinc la sensació que avui correré mes de 40 minuts i em plantejo arribar als 50 minuts… encara que sigui per orgull, avui em desfondo però ho aconseguiré!! Jo no paro de rebufar i de fer molt soroll al respirar, a ell ni l’escolto... encara respira pel nas al cabró!!

Als 32 minuts, parem 10 segons a fer un glop a la font de la mitjana i, això em reviscola força però, per contra, un dolor que comença al genoll i puja per tota la cama fins al cul, cada cop es fa mes intents i mes fort… tant fort que cada cop que trepitjo em dona la sensació que perdre la força de la cama i em caure a terra… als 36 minuts he de parar, el mal a la cama es massa fort i no vull anar a major... Arribo a casa coix.


Avui es dimarts, encara em fan una mica de mal les cames tot i que ahir ja no vaig anar coix. Sembla que es el nervi asiàtic, he d’anar a un fissió que em digui q collons em passa.

He de tallar la preparació a Templers i aquesta setmana tenia q córrer 45 m...

Amf amf afmmm

a 6 setmanes de Templers, dia 2

Es dimarts i ahir, despres de correr els 40m em fa mal tot, sobretot els lligaments dels peus. No puc seguir corrent amb les bambes de tenis ja que dilluns vaig anar a domir coix del mal que em feien les cames... aprofito una visita a TGN i magafo unes mizuno nosek ( ja us explicare en un nou post quines son) .

La veritat es q el dependent feia pena i enteniea de bambes de runners com jo de tosinos, aixi que tiro de tlf i el runner profesional del meu germà m'assessora per tlf i em mira per internet quines bambes s'adapten millor a la meva trepitaja i el meu pes...

Estic ansisos per fer els primers klms amb les noves bambes i decideixo sortir despres del tute d'ahir. Als 5minuts decideixo parar i no anar a mals majors, els tendons m'estan matant, necesito 3 dies de descans i tornar a rodar 40 minuts... no puc correr i ha sigut una errada, el dia de descans i de recuperacio l'he perdut per testar 5 miserables minuts les noves bambes... agggg

Es una setmana fotuda, vaig dos dies a Madrid, al tornar divendres es festa major, divendres nit aniversari amb barra lliure, sopars i compromisos mils i massa d'ells nocturs.. a veure com ho managuem pero, al menys, he de sortir un dia mes a final de setmana i intentar rodar a tope...

yes we can... yes we can... no em paro de repetir...

a 6 setmanes de Templers, dia 1

El dillun vaig sortir decidit a fer els 40 m de carrera que la meva planificacio em marcava. Segueixo pensant que una part important està en la ment i, per aixo, vaig decidir iniciar en la canalitzacio pero anar de cara a la mitjana. Crec q si el paissatge varia i no tinc les velles referencies de cansament a certs punts de la canalitzacio, la cosa anirà millor..

Inicio a la canalització, entro a la mitjana, em perdo una mica, surto als ous del siurana, tiro cap al pont del rodi, el creuo i torno a la canalitzacio fins al malena. Estic mort pero he fet els 40 m marcats!!!

GRÀCIES

Per cert, gràcies a tots els que em feu comentaris, tant de suport com amb consells i recomanacions. Encara que no els contesti m'animen força i els tinc molt en conte!!

GRÀCIES!!!

QUEDEN 6 SETMANES PER TEMPLERS - PLANNING

Estic a sis setmanes per estar a la setmana del 15 de Juny i intentar fer la cursa de templers. Segons el comentari q em fa fer l’Enric (company del km0) per poder fer una cursa de 10km he de rodar un mínim 1h 15’ .

Fent el conte de l’avia, si vaig a un ritme de 6’ el klm, en una horeta faria els 10 km però, tampoc cal apurar tant oi??

Així, l’objectiu es intentar córrer 1h 15’ la setmana abans de la cursa, per tant , aquesta ha de ser l’evolució setmanal per poder aconseguir aquesta fita:

A 6 set (actual): 40’
A 5 set: 45’
A 4 set: 50’
A 3 set: 1h
A 2 set: 1h 10’
A 1 set: 1h 15’
Setmana de templers

L’objectiu seria córrer el TEMPOS ESTIPULAT DE LA SETMANA al menys un dia a la setmana, un altre no baixar del temps de la setmana anterior i un tercer fer una rodadeta suau de recuperació com a minim, es a dir, a 3 setmanes de templers córrer un dia 1h, l’altre , 50 ‘ i un 3er dia fer una rodadeta suau.

YES WE CAN!!!!

4à SETMANA 3 DIA: la punxada setmanal de rutina...

Arriba dissabte mati i, desprès de fer bondat divendres nit, decidim , juntament amb la dona, fer matinal d’esport a la canalització... primer farem els nostres minuts corrent i desprès farem alguns exercicis a l’herba.

Com sempre comencem plegats i a l’alçada del simago , ella satura per agafar aire i es rejunta desprès que jo hagi tocat el mcdonalls i estigui de tornada. El meu ritme es una mica mes alt que el seu i en pocs mestres la vaig deixant enrere. No em trobo del tot be , i ja fa metres que pateixo.

Paso el melana i ja vaig bastant fotut, no entenc com uns dies estic tant be i altres tant malament!!! No se si depèn del dia, depèn de l’alimentació ( estic ingerint menys de 1.000 kalories diàries) o jo que se que es....

Patint molt arribo fins a les comportes, giro i el vent en contra em fa tirar la tovallola als 2 minuts... porto 26 minuts rodant però no vull deixar de rodar el minim de 30 minuts marcats encara que sigui en dues tandes així que camino 3 minuts i torno a rodar. Això em mata!! Les cames encara en fan mes mal però faig l’esforç i corro 4 minuts mes, els justos per completar els 30 m reglamentaris i marcats “por decreto ley”.

Encara que fa una setmana hagués firmat els 26 minuts rodant, avui ho qualifico com a punxada

4à SETMANA 2 DIA: RODO PER PRIMER COP MES DE 30M

Es dijous i la veritat es que s’ha fet una mica tard, ja passen de les 20h però, dema es festiu i he de sortir o no faré els 3 dies que toquen.... Inicio el recorregut curt ja que no se com em trobaré i començo a un ritme molt suau. Al girar al mc donalls em trobo força be i per primer cop sento la sensació d’anar corrent sense estar bufegant ni cansat, que bonica es la sensació de córrer , al teu ritme, i sense anar patint! Per desgracia aquesta sensació no dura mes de 10-15 minuts...

De totes formes arribo de tornada al malena força be i decideixo seguir, arribo al pont del rodi i també decideixo seguir, em trobo bé i avui es un bon dia per passar dels 30m corrent i per fer tota la canalització sencera dos cops!! Dono el tomb just a la pujada per anar al camí de Granyena i torno al malena.

Fa mal dia , esta força núvol i comencen a caure unes gotes així que, decideixo fer l’últim esforç i tirar cap a casa corrent!! La veritat es que vaig bastant mort i fa molta estona que estic patin força. Encaro la passarel·la i començo a pensar en els cotxes, semàfors i que estic força marejat i dèbil per anar esquivant-los i decideixo deixar-ho, a veure si per fer el ruc la liarem...

Temps total : 34 minuts, per primer cop he rodat mes de 30m seguits!!

P.D. avui m’he tornat a pesar: 88,9 kilos i baixant...

4à SETMANA 1 DIA

Inicio la 4à setmana. El dilluns no vaig poder sortir i dimarts no hi puc fallar. Son les 19h, estic a casa i em fa força mandra a mes q avui es un dia força ventós. Per sort, la dona també vol sortir, encara que també li fa mandra... un força a l’altre i d’aquesta forma ens animem els dos.

Comencem i decidim fer el circuit curt ( malena – mc donalls- malena) ja que hi ha poques ganes i molt vent i, i fins ahir, encara em feien mal les cames del tute de dissabte. Passat el pont del Simago ella afluixa el ritme i jo segueixo fins al pont del mc , giro i em trobo força be, tant be que paso el malena i decideixo seguit i fer el circuit llarg, giro a pont de rodi i torno al malena, estic mig mort... però ha valgut la pena, 28 m seguits i tot el circuit sencer. L’objectiu d’aquesta setmana es sortir 3 dies mínim i rodar un mínim d’un dia 30 m.

Quines ganes tinc que la canalització se’m quedi petita!!!

VISITA A LA PODÒLOGA

Avui , abans de sortir, he anat a la podòloga un altre cop a que em comenti si soc supinador, pronador o neutre i que em doni 5 cèntims sobre quines bambes he de comprar-me per córrer i quines son les seves recomanacions. He trobat botigues especialitzades a BCN que et fan un estudi biomecànica però, si ella em tracta, millor que ella no ho sabrà ningú, com un professional dels peus res...

Em comenta clar i català que això es una gilipollada que s’han inventat les marques de bambes per vendre mes. Ella em recomana comprar-me sempre unes neutres ja que el meu peu prona o supina des de sempre i que el meu cos ja esta acostumat. Que aquestes bambes l’únic que fan es reforçar la part que tu “desgastaràs” mes però, q aquest reforç fa que al peu li costi mes pronar o supinar.. i pot portar a lesions... collons... no m’ho esperava això... ella em recomana unes bambes neutres de sempre i em dona 4 pautes mes segons el meu peu encara que diu que un 99% de bambes de córrer de veritat ja ho porten de sèrie això.

A fil d’això, l’altre dia em vaig trobar al vestidor del club un runner de tota la vida que, just te la seva taquilla tocant a la meva. LI vaig comentar que havia començat a córrer, que m’estava enganxant i que tenia que anar a per unes bambes però, encara no sabia si era pronador o supinado i em va dir; “ si vols q et sigui sincer, fa mes de 30 anys que corro i no he fet mai cas d’això, jo em compro unes tinguin bona amortigüació i prou, tot aixó son punyetes”


No se si faré be o no però, em compraré unes neutres adequades al meu pes i a córrer... a veure que passarà...

3era SETMANA DIA 3

Es dissabte i hem toca sortir per 3er dia aquesta setmana. Es dissabte, entre anar a fer allò i a comprar lo altre s’ha fet tard i son les 14h però se que si no hi vaig ara, ja no hi aniré a córrer. De totes formes surto sol degut a que la dona s’ofereix a quedar-se a fer-me una paelleta de peix per estar llesta quant torni ( quin sol...)

Encara tinc al cap el darrer dia que vaig sortir a córrer: va ser un fiasco!! Avui vaig mentalitzat, concentrat i des de primera hora del matí que ja m’estic “escoltant” per veure com està avui el meu cos.

Començo a córrer i ja em comença a fer mal el genoll i el bessó dret un altre cop, començo a pensar si realment estaré lesionat i em vaig fixant en el dolor pas a pas i, de com cada cop es mes i mes intens... però... es intens pq realment ho es o pq penso massa en ell? No es que hi pensi massa, sinó q es en l’únic que penso mentres corro!!

Em, distrec el cap i accelero el ritme . Penso en la paella que m'espera al tornar, ens els kilos que encara em falten per perdre, en fer una bona sessio per escriure un nou post positiu i acollonat al blog, tambe penso en la feina ( com no..) als 20 minuts em quedo sota el pont nou que estan fent, estic deshidratat i no puc mes!!

encara em falta un petiti troç fins al pont del rodi i tornar fins al malena... estiro a les escales i en 5 minuts torno a rodari penso : " por mi XXX q ho faig tot avui" vaig fins al pont del rodi i torno al malena.. 7 minuts mes... total 27 m encara que he hagut de parar. Aixo si, em fa mal tot, avui estic desfondat i sec.

Finalitzo la setmana amb bones sensacions, i marcant l'objectiu d'arrivar als 30m de carrera continua en breu. Això si, tinc deures per fer i lliço q aprendre:

1. Saber regular i dosificar. Sense donar-me conte, com mes cansat i apurat estic mes accelero. No se quin xip s’activa al meu cap però sense donar-me conte tiro tiro i tiro. M’he de mentalitzar que no importa el temps que trigo en fer el circuit sinó el temps que rodo en total.

2. Que en el córrer un 60% son cames i un 40% es ment i he d’aprendre a tindre mentalitat de corredor. He d’evadir la ment, pensar en positiu i en altres coses mentres corro i no en veure que em fa mal i a veure com estic..... D’aquesta forma no em fan tan “mal” les cames, no em vaig preocupant de sentir-me el genoll o el bessó i vaig passant ponts i minuts sense adornar-te’n


3. Que anar a córrer no es ficar-te unes bambes i ale, al lio. Si fa sol has de pensar en la hidratació, si fa vent en anar tapat.. avui he pecat de tendre i feia una calor seria, tenia la boca sequíssima... preparació pre-rodar!!

OBJECTIU: FINALITZAR LA III CURSA DELS TEMPLERS

Soc una persona competitiva, en un estat de forma lamentable però competitiu!! No m’agrada perdre ni al parchis!!

Per això m’he marcat un nou objectiu, com aquell atleta que es prepara per participar en unes olimpíades, la seva fita mes important en 4 anys, i per la qual s’entrenarà, patirà i suarà durant molts dies, setmanes i mesos... i jo, ja he trobat la meva.

Vull intentar córrer la III Cursa dels Templers que organitzen els companys del km0 www.km0.cat el proper 21 de Juny amb l’única marca objectiva de finalitzar-la corrent, sense caminar.

El dia abans serà el meu aniversari, faré 30 anys i, o estaré concentrat per la cursa I MATINARÉ per anar-hi o, em fotre una bona farra I ARRIBARÈ A CASA A L'HORA DE COMENÇAR i no anirè... ja veurem com evoluciona tot

De totes formes i per ficar-me serio, he demanat al fòrum del km0 si algú disposa d’algun pla d’entrenament per seguir-lo i preparar-me a fons aquestes 8 setmanes que queden per la cursa.

A veure com anirà...

3ERA SETMANA DIA 2

Avui ha sigut un dia decepcionant.

He anat a córrer sol pq la meva dona no podia i he pensar en portar un ritme una mica mes alt des del inici i veure com em trobava. Desprès de descansar un dia, creia que em trobaria fort. Fins i tot avui al migdia he menjat una mica de pasta ja pensant en que necessitaria gasolina per la sessió de running i he anat força concentrat.

Nomes començar a córrer les sensacions no eren gens bones, el bessó dret em feia força mal i el genoll esquerre també. Creia que tal i com anava corrent anirien parant els dolors, que era l’abarrotament inicial típic però no, cada pas que feia es dolor es feia mes fort i mes intens.

He hagut de aturar-me al pont del simago d’anada!! 15 minuts i fora!! Aquell dolor no era normal... i no estem per lesionar-nos a aquestes alçades. La resta, fins completar el recorregut ha sigut combinar intervals de córrer amb caminar però, el mal m’ha superat.

Desprès de llegir cròniques de maratons, era com les sensacions d’un maratonià al trobar-se el famós mur. Que li fa mal tot, q pensa en plegar, que cor per inèrcia i que psicològicament està enfonsat, era la mateixa sensació amb la trista diferencia que jo portava 15 minuts corrent i no mes de 3h...

Crec que va sent hora d’equipar-me de forma adequada per córrer. No puc seguir corrent amb les bambes de tennis ni sense tenir cap referència de distancia ni pulsacions... Primer una bones bambes per córrer però, abans, he de saber quines necessito. Per això he d’anar a alguna botiga especialitzada a de fer-me un estudi biomecànic o que em puguin dir si soc supinador, neutre o pronador. Crec que soc pronador. Ja tinc fitxada la botiga de bcn que la fan www.bikila.es

Vull pensar que el dolor es calmarà amb unes bambes adequades o, al menys, aquesta es la meva motivació...

Em queda dia per sortir però he d’aprendre a escoltar-me. Si em trobo millor crec que serà de cara a diumenge o dissabte... avui em costa caminar. Si no millora, al meu massatgista: el gran Claudio em dirà que cony em passa...

3era SETMANA DIA 1

Avui dilluns ha sigut un gran dia!!!

En primer lloc he decidit ampliar una mica mes el “circuit” per exigir-me cada cop una mica mes a mi mateix. Actualment intento finalitzar el següent recorregut:

Malena – pont pardinyes- mc donalls – malena

La veritat es que no tinc ni idea dels klms que poden ser però, parlant amb el meu germà em comenta que potser son uns 4 kilòmetres.

Fa dies que entro a la web de http://www.km0.cat/ , associació de runners de les terres de ponent. M’intento impregnar del seu esperit i de la seva passió pel córrer i del fet de saber que ser runner, no es nomes sortir a córrer, es un estil de vida i que, darrera de la gent que cor, hi ha moltes moltes mes coses de les mai m’hagués imaginat.

De totes formes em serveix força per sentir-me integrat en el mon i per “obligar-me” a que això no sigui passió d’uns dies i segueixi el meu pla d’entrenament .

Avui, gairebé tocant al pont del Mc, m’ha reconegut un grupet dels mestres del km0 ( homedefeero, kaiser, sime i algun altre mes...) , han variat la seva direcció i m’han acompanyat una estona, que grandes!!! Jo ja portava uns 18 minuts corrent i estava a tocar del meu límit però, tot i així, m’he proposat finalitzar el meu recorregut al seu ritme i, quines sensacions mes contradictories!!

Per una banda aquells metres seguint un ritme de infernal per mi, suau per ells, han sigut positius i he patit força, això em motiva per seguir entrenant i per intentar, de cara al futur, aguantar-los mes estona però, també he tornat a pensar com he pogut deixar que caigués tant el meu estat físic...

No he pogut finalitzar el nou recorregut marcat i m’he quedat a pocs mestres del pont de mandoni, de totes formes, 28 minuts, records absolut!!! I a un bon ritme al final (uns 5:30 m el kilòmetre segons m'han dit)

Es una merda de ritme per un runner però es un ritme molt fort per mi. Ja tinc la meva primera referència de temps... i llegir cròniques de maratons del fòrum de km0, comentat que porten ritmes menors de 5 minuts durant prop de 4h... que lluny queda tot i que forts que estan aquesta gentussa!!

Per una altra bada la setmana pasada vaig fer visita al endocrí. He perdut 3 kilos en 15 dies, bon ritme, ja estic als 89 i pico. Aixó si, han sigut dies durs en el menjar i ingerint menys de 1000 kalories diaries.

P.D: gent del km0, si no saludo no es pq sigui antipàtic, es pq no us reconeixeria, nomes podia que mirar a terra i no se ni quina cara feu!!

PRIMERS 15 DIES D'ENTRENAMENT

Han sigut 15 dies amb sensacions molt diferenciades. Nem per passos.


La primera setmana d’anar a córrer va ser entre decepcionant i il·lusionadora. Decepcionant per veure la realitat del meu estat físic, il·lusionadora pq vaig millorant:

1er dia: 5 minuts ( ritme molt lent)
2on dia: 15 minuts
3er dia : 18 minuts

El circuit que tinc el costum de seguir es:

Malena – mc donalls- malena

I, per ara, ja en tinc prou

La segona setmana ha segut la setmana de la motivació per sortir a córrer i la d’intentar agafar hàbits positius per sortir. Soc conscient de la importància d’anar dilluns a córrer per superar la mandra inicial i per tindre , nomes començar la setmana, un dia d’entrenament fet, per això i, tot ser el dia de la mona, vaig sortir a córrer.

1er dia: 20 minuts
2on dia: 23 minuts
3er dia: 25 minuts
4rt dia: 25 minuts

Em vaig trobar “ fort” i fins i tot el 3 i 4 rt dia vaig poder apretar una mica al final del trajecte.

BASES D'INICI!

M’he proposat sortir a córrer un mínim de 3 dies per setmana amb la intenció de aguantar el màxim temps possible a carrera continua encara que el ritme sigui molt lent. Una cosa tinc clara, no penso caminar, nomes córrer. En la meva etapa adolescent entrava a tennis 3 hores al dia de dilluns a divendres i els caps de setmana competia. Soc molt competitiu i se que he de patir i patiré molt, però per caminar ja ho faig pel carrer major.


Tinc la sort que a la meva dona també li han entrat ganes de córrer i anem plegats a córrer tots els dies. Per sort o per desgracia, portem el mateix ritme encara que jo aguanto una miqueta mes de temps que ella. Dic per sort pq crec q es millor córrer acompanyat, dic que per desgracia pq pensava que estava mes fort de lo patètic que estic actualment.

Que fàcil es fer prediccions des del sofà o des de la taula d’un bon restaurant i que dura es la realitat a la Pista!!

Per una altra banda, el meu endocrí m’ha prohibit moltes coses per menjar a falta de veure els resultats d’una analítica de sang i orina per veure si esta tot be. Pels curiosos, us adjunto la dieta o, mes ben dit, els aliments que m’han vetat. La resta, barra lliure...

No puc Menjar:

Res de porc, com si fos musulmà.
Res de carn de vedella
Nomès carn d'aus i la de pollastre sense la pell
Res de sucre o d’aliment que porta sucre ( pastissos, bolleria industrial, sucre pel cafe.. etc etc etc etc)
Res de llegums
Res de fruits secs
Un màxim de 5 peçes de fruita al dia (menys platan, figues i raim)
Un màxim de 3 ous setmanals
Un màxim d’un platet de postre de pasta bullida i sola a la quinzena
Un màxim d’un platet de postre de arròs a la quinzena
Res de fruits secs
Res de patata, pèsols o grans de blat de moro de l’amanida
Nomes llet descremada i res de formatges
....
crec que em deixo alguna cosa...

Quina gana i quin patiment!!

AVUI ES UN BON DIA PER COMENÇAR

Avui he decidit fer-me runner. Li dic runner perquè sembla molt mes seriós i professional que dir que vull començar a córrer per la canalització del riu Segre.

Desprès d’anys d’una vida sedentària i d’una alimentació pèssima degut a mals vicis adquirits i per motius professionals, he decidit que ja n’hi ha prou. Normalment la gent s’engreixa un cop es casa , paradoxalment en el meu cas, he decidit començar a fer una vida sana i saludable als 6 mesos de casar-me.

Per reis vaig deixar el tabac desprès de mes de 12 anys fumant a ordre, a l’etapa final, de paquet al dia. Avui, he decidit començar a córrer i iniciar una dieta estricta per perdre pes.

Segons el meu dietista em sobre 14 kilos. Segons la majoria de la gent, no em sobren mes de 4 kilos... segons el meu parer mirant la meva imatge en un mirall i vestit em sobren 4 kilos, segons el meu parer mirant la meva imatge despullada en un mirall em sobren 14 kilos. Sort q pel carrer anem vestits...

Dades inicials:

Alçada: 1,79
Pes: 94 kilos
Temps de carrera continua: 0 minuts

(publicat el 23 abril però amb data 6 d'Abril)