He de tornar a la rutina de córrer i ahir diumenge va sonar el despertador a les 8 h del mati per anar a córrer amb una temperatura mig decent i, sobre tot, per veure en quin punt em trobo desprès de la lesió, de l’aturada per feina i de la merda d’estat físic que ja tenia... també era diumenge, en 7 dies es templers, i pensava, si no estic tant tant malament potser vaig a fer-la i tot, encara que acabi mig mort...
El resultat va ser força trist, als 20 minuts vaig haver de parar pq estava mort, em vaig trobar molt pesat i les cames em van fer figa. I el peroneo ja m’estava avisant...
Un dia un company corredor em va dir, si parant un mes, sàpigues que estic en la mateixa forma que ara, pararia.. però, no es així i cada dia que no cors perds... així que jo, tenint en conte el temps, estic a la meva tercera setmana, es a dir, aguanto el mateix avui q quant nomes feia tres setmanes que vaig començar a córrer...
He de ser conscient q això es una cursa de fons i que no puc forçar la maquina ja q el meu cos s’ha d’anar acostumant. Per ara l’objectiu esta clar, sortir a córrer un mínim de dos dies a la setmana i anar augmentant el tems de rodatge...
P.D. En 5 setmanes he perdut 20m de resistència.... constància.. constància..
El resultat va ser força trist, als 20 minuts vaig haver de parar pq estava mort, em vaig trobar molt pesat i les cames em van fer figa. I el peroneo ja m’estava avisant...
Un dia un company corredor em va dir, si parant un mes, sàpigues que estic en la mateixa forma que ara, pararia.. però, no es així i cada dia que no cors perds... així que jo, tenint en conte el temps, estic a la meva tercera setmana, es a dir, aguanto el mateix avui q quant nomes feia tres setmanes que vaig començar a córrer...
He de ser conscient q això es una cursa de fons i que no puc forçar la maquina ja q el meu cos s’ha d’anar acostumant. Per ara l’objectiu esta clar, sortir a córrer un mínim de dos dies a la setmana i anar augmentant el tems de rodatge...
P.D. En 5 setmanes he perdut 20m de resistència.... constància.. constància..
anims tio i no et vinguis abaix,els comenÇaments son durs i sobretot si hi ha alguna lesió....no et desanimis i a veure si li guanyes la partida al peroneo
ResponderEliminarcalma Oscar. La paciencia es un bon metode d' entrenament.
ResponderEliminarPensa en el proper Templers.
Una abraçada
Enric