Ahir vaig anar al Trauma amb les radiografies pq li dones un cop d’ull i em fes un diagnòstic clar del que em passa dels genolls i, mes en concret, del genoll esquerra.
El diagnòstic ha sigut clar però, abans, deixeu-vos que us fiqui en situació:
Complia 18 anys i vaig tindre un accident de moto, em vaig trencar la tíbia esquerra en 3 trossos i, vaig requerir de cirurgia per ficar-me un ferro que va del genoll al tornell per ajudar a soldar l’os correctament. Normalment aquest ferro es retira als 2 -3 anys però, amb 21 anys amb el q menys penses es en operar-te, així q ho vaig anar deixant i deixant fins avui.
Aquest ferro i , degut als moviments i impactes dels darrers 12 anys, ha anat “traient” el cap fins tocant al lligament rotulià de la cama esquerra, calcificant-lo contínuament, per això em fa mal i, per això tinc hora per operar-me el proper 6 de Novembre i traurem el ferro.
Es una operació senzilla, rapida i amb una baixa d’uns 10 dies únicament però, fins passada l’operació m’ha recomanat que deixi de córrer ja que, el ferro es va movent en cada impacte i podria acabar danyant el lligamentde veritat....
Així dons la meva curta però intensa carrera de runner ha de fer una aturada important per tornar a córrer a mitjans de Novembre. Nou objectiu, córrer sant silvestre, la curta de 3 klm amb els nens però que per mi, serà dura, llarga, important i soferta . Serà el tercer cop que iniciaré la meva carrera de runner desprès de dos lesions abans de poder dir q son un Runner... vaja pena d’home q estic fet...
També he de ser sincer i honest amb mi mateix , es el darrer inici. Diuen que hi ha gent q no està feta per córrer, i potser jo soc una d’elles. El meu cos no li agrada córrer i es un esport amb massa impacte per mi i les meves cames... el futur ens dirà si es cert o no. Per ara, em conformaré fent bicicleta i natació per no perdre-ho tot un altre cop...
Per cert, vaig anar al trauma pel mal del genoll esquerra i pq em peten els dos genolls, allò es de la part de darrera de la ròtula “ no es important, ja ho mirarem desprès de l’operació..”
En aquest blog / diari, seguiré explicant la meva evolució i la meva practica d’un nou esport esport a l’espera de poder tornar a córrer i poder fer un Templers sencer sense caminar...
El diagnòstic ha sigut clar però, abans, deixeu-vos que us fiqui en situació:
Complia 18 anys i vaig tindre un accident de moto, em vaig trencar la tíbia esquerra en 3 trossos i, vaig requerir de cirurgia per ficar-me un ferro que va del genoll al tornell per ajudar a soldar l’os correctament. Normalment aquest ferro es retira als 2 -3 anys però, amb 21 anys amb el q menys penses es en operar-te, així q ho vaig anar deixant i deixant fins avui.
Aquest ferro i , degut als moviments i impactes dels darrers 12 anys, ha anat “traient” el cap fins tocant al lligament rotulià de la cama esquerra, calcificant-lo contínuament, per això em fa mal i, per això tinc hora per operar-me el proper 6 de Novembre i traurem el ferro.
Es una operació senzilla, rapida i amb una baixa d’uns 10 dies únicament però, fins passada l’operació m’ha recomanat que deixi de córrer ja que, el ferro es va movent en cada impacte i podria acabar danyant el lligamentde veritat....
Així dons la meva curta però intensa carrera de runner ha de fer una aturada important per tornar a córrer a mitjans de Novembre. Nou objectiu, córrer sant silvestre, la curta de 3 klm amb els nens però que per mi, serà dura, llarga, important i soferta . Serà el tercer cop que iniciaré la meva carrera de runner desprès de dos lesions abans de poder dir q son un Runner... vaja pena d’home q estic fet...
També he de ser sincer i honest amb mi mateix , es el darrer inici. Diuen que hi ha gent q no està feta per córrer, i potser jo soc una d’elles. El meu cos no li agrada córrer i es un esport amb massa impacte per mi i les meves cames... el futur ens dirà si es cert o no. Per ara, em conformaré fent bicicleta i natació per no perdre-ho tot un altre cop...
Per cert, vaig anar al trauma pel mal del genoll esquerra i pq em peten els dos genolls, allò es de la part de darrera de la ròtula “ no es important, ja ho mirarem desprès de l’operació..”
En aquest blog / diari, seguiré explicant la meva evolució i la meva practica d’un nou esport esport a l’espera de poder tornar a córrer i poder fer un Templers sencer sense caminar...
Doncs endavant, esperem que aquesta operació sigui el final dels teus problemes a les cames!
ResponderEliminarAnims, i ja veuràs com al final si que aquest és un esport per a tu! Ens veiem a la Sant Silvestre o a Templers 2010.
ResponderEliminarSobretot tingues molta calma i fes cas al metges,que vagi be la operació i que com ha dit el Kaiser sigui el final del problema,a vegades cal donar 1 pas enrere per després donar 2 endavant,"lo" dit paciència i NO CORRIS FINS QUE T'HO DIGUI EL METGE¿ENTESOS?(to dic per experiència,no vaig parar quant tenia de parar i porto vora 1 sense córrer)ANIMS.
ResponderEliminarAnim i tranquilitat. L¨Home de Negre te tota la raó!!
ResponderEliminarUna abraçada
m'esta costant no sortir a correr pero demà just farà un mes q no surto...
ResponderEliminargracies a tiots pels anims!
A veure si fem un café i petem la xerrada i parlem dels problemetes superables que tens. El vas, ple del tot o per pels.
ResponderEliminarPots contactar amb mi a la web de Km0
Enric
Ep!!!
ResponderEliminarJa estem a dia 11...
com ho tenim això?