El temps el pot gestionar cadascú com millor li convingui, així que, començar dient que no tinc temps per sortir a córrer, seria una fal•làcia ja que, depèn de mi el disposar d’aquest temps. Per aquest motiu es millor dir que, no trobo temps per anar a córrer pq prefereixo fer altres coses abans que sortir a córrer i, quant disposo d’una mica de temps per fer-ho, em fa força mandra.
La feina fa que sigui impossible anar a córrer a primera hora del mati o al migdia. Ja mes no es pot matinar i al migdia estic fora de la ciutat i amb un descans just per poder fer una menjada ràpida. Així que nomès em queda l’estona de la tarda – nit i, nomès els dies que no torno a casa gairebé a l’hora de “prime time” de la TV…
Son aquestos pocs dies que puc disposar d’algo de temps per córrer pel vespre que decideixo no anar a córrer i disfrutar una mica de la meva dona i del meu fill, que tot just ha fet un any. La sensació que si vaig a córrer em perdre alguna cosa del nen sempre ha estat present, que em perdre la primera vegada que ha dit papa, que ha fet una pasa, que ha rigut i sempre hi ha un motiu a favor per jugar amb ell que per anar a córrer.
I aixi ha transcorregut el darrer any, aturant totalment la meva activitat “runneristica”, acumulant quilos ( ja paso dels 91 ) i treballant moltes hores assentat en una cadira… fins el dia que, com bon lleidatà apoblerinat, vaig decidir anar a donar una volta pel Decatlhon un dissabte a la tarda, que feia fred i que la tafaneria va jugar mes fort que qüalsevol pla alternatiu.
Aquella tarda i mentres el nen començava a fer les primeres pases, tinc un moment consumista màxim i decideixo comprar-me una cinta de córrer. De fet, ja feia dies i mesos que tenia la idea pel cap però, aquell dia sense gaires rumiades, decideixo fet l’acte definitiu i deixar de mirar de forma eterna màquines i màquines per Internet…
Així que ara, mentres la meva dona banya el nen o li dona el sopar, em pujo a la maquina i corro una miqueta. El meu estat es lamentable i els dos primers dies nomes vaig poder córrer 3 klm a una mitja un xic per sobre dels 6 klm/ minut i amb força patiment
Estic content i torno a tindre objectius runners, com el de córrer tres cops per setmana i anar “sumant” cada dia més quilometres i fer tirades mes llargues, intentant mantindre un ritme de 6 klm / minut però sense ser esclau d’ell.
Hauré tornat de forma definitiva??
La meva vida de runner serà un dilema etern entre tindre temps de córrer i no?
El meu estat de forma estarà sempre entre penós i trist?
Ja veure, per ara, avui es dimarts, no he sortit cap dia, i dema no crec q pugui pq esytic de viatge… m’encanta l’autoestres de “haver” de sortir 3 dies per setmana a córrer, encara que no surti de la meva habitació…
martes, 15 de febrero de 2011
martes, 19 de octubre de 2010
RITME I DISPONIBILITAT MOLT REDUÏDES
La veritat es que no disposo de gaire temps i nomès puc sortir un cop cada dues setmanes, es molt poc però, al menys, un dia es un dia. He sortit tres cops durant Setembre i Octubre, els primers cops, poc mes de 20 minuts i el tercer uns 30 minuts un ritme de 7,35 km / minut (???) jo crec que el rellotge no funciona be, una cosa es anar a trote coxinero i una altra es caminar... encara que com tampoc controlo l'assunto...
De totes formes anirem sortint “cuando se pueda” i , apretar mes dies “cuando se pueda tambien”
PD: Actualment en els 90 quilos
De totes formes anirem sortint “cuando se pueda” i , apretar mes dies “cuando se pueda tambien”
PD: Actualment en els 90 quilos
martes, 6 de abril de 2010
COME BACK
HE TORNAT o, al menys, he sortit un dia despres de 7 mesos... mes o menys...
El rellotge no em va funcionar i el crono el vaig aturar varies vegades pero, aprox crec q varen ser uns 25 minuts a unos 6m/kl
estic com al principi dels principis... pero ara sense dispossar de gaire temps... farem el que podrem...
El rellotge no em va funcionar i el crono el vaig aturar varies vegades pero, aprox crec q varen ser uns 25 minuts a unos 6m/kl
estic com al principi dels principis... pero ara sense dispossar de gaire temps... farem el que podrem...
sábado, 5 de diciembre de 2009
DEUTE PENDENT
Us adjunto fotografia del meu amic "ferret_dels_nasso" C'ompany intim durat 12 anys i que fa poc he hagut d'abandonar...
P.D: es una ceba normal eh...
viernes, 4 de diciembre de 2009
MILLORANT o not too bad
Encara vaig un pel coix, encara no puc doblegar el genoll del tot pero el metge em diu: "feel free" per anar a correr, no hi ha problema, nomes ha d'estar preparat el teu genoll pero, si no ho esta, nomes et fara una mica de mal, no hi ha perill de res..."
Aixi que, aprofito q el telefon sona per fer un mini trote i veure com respon el genoll. El rotulia apreta i fa mal... a dia d'acui ni 100 metres podria correr de totes formes.. tampoco estamos tan mal coño! a Templers 2010 segur! i devant del globus escombra i tot, marcant objectius ambiciosos!!
Aixi que, aprofito q el telefon sona per fer un mini trote i veure com respon el genoll. El rotulia apreta i fa mal... a dia d'acui ni 100 metres podria correr de totes formes.. tampoco estamos tan mal coño! a Templers 2010 segur! i devant del globus escombra i tot, marcant objectius ambiciosos!!
viernes, 13 de noviembre de 2009
OPERACIO OK
He variar de lloc fisic de feina i no tinc acces a internet amb la mateiza facilitat com ho tenia abans, per aixo estic bastant out d'aquest blog i de pagines de runners de la terra ferma com la del km0... la vida varia molt en pocs mesos...
Divendres pasat em varen realitza l'operacio amb exit. Dita operacio consistia en extreurem un ferro de dos pams q el tenia desde feia 12 anys i que estava situat del genoll fins al tornell. Anestesia epidural com les embarassades i FULL sedat per escoltar de fons els cops que varen tindre que donar a un ferro q, despres de 12 anys dintre de la meva cama, ara el volien treure fora. Evidement q es va resisitir
Avui , 7 dies despres, vaig amb nomes una muleta, amb 14 grapes just al mig del genoll, dos grapes mes al lateral i un lligament rotulia molt inflamat i q es nega doblegarse mes d'un angle d'uns 100 graus...
el dolor es soportable pero espero que em retirin rapid les grapes per poder començar la recuperacio. Tinc la sensacio que cada dia que pasa perdo flexibilitat del genool i q mai podra juntarse el talo de la cama esquerra amb la galta del cul...
Per ara el doctor m'ha dit que ho tinc força be. Que m'apliqui gel cada dia a la nit i que vagi forçant una miqueta per anar doblegant una mica mes cada dia i la veritat, si no m'ho fa un fisio no soc capaç de passar del mateix angle... Es el que el dolor i el ser un cagat i "quejica"
Evidentment que correr el 31/12 la Sant Silvestre de Lleida esta olbidat, espero estar recuperar per festes. Despres voldria tornar a entrenar, segurament tornare desde 0 pero la meva dona i jo esperem un fill per reis i suposo que em sera complicat.... de toites formes ho seguirem intentant i , per suposat que algun any fare templers i algun any la finalitzare sense caminar...
gracies a tots pels anims rebut,
salut i kilometres!!
Divendres pasat em varen realitza l'operacio amb exit. Dita operacio consistia en extreurem un ferro de dos pams q el tenia desde feia 12 anys i que estava situat del genoll fins al tornell. Anestesia epidural com les embarassades i FULL sedat per escoltar de fons els cops que varen tindre que donar a un ferro q, despres de 12 anys dintre de la meva cama, ara el volien treure fora. Evidement q es va resisitir
Avui , 7 dies despres, vaig amb nomes una muleta, amb 14 grapes just al mig del genoll, dos grapes mes al lateral i un lligament rotulia molt inflamat i q es nega doblegarse mes d'un angle d'uns 100 graus...
el dolor es soportable pero espero que em retirin rapid les grapes per poder començar la recuperacio. Tinc la sensacio que cada dia que pasa perdo flexibilitat del genool i q mai podra juntarse el talo de la cama esquerra amb la galta del cul...
Per ara el doctor m'ha dit que ho tinc força be. Que m'apliqui gel cada dia a la nit i que vagi forçant una miqueta per anar doblegant una mica mes cada dia i la veritat, si no m'ho fa un fisio no soc capaç de passar del mateix angle... Es el que el dolor i el ser un cagat i "quejica"
Evidentment que correr el 31/12 la Sant Silvestre de Lleida esta olbidat, espero estar recuperar per festes. Despres voldria tornar a entrenar, segurament tornare desde 0 pero la meva dona i jo esperem un fill per reis i suposo que em sera complicat.... de toites formes ho seguirem intentant i , per suposat que algun any fare templers i algun any la finalitzare sense caminar...
gracies a tots pels anims rebut,
salut i kilometres!!
jueves, 17 de septiembre de 2009
RETIRADA FINS 20 DE NOVEMBRE
Ahir vaig anar al Trauma amb les radiografies pq li dones un cop d’ull i em fes un diagnòstic clar del que em passa dels genolls i, mes en concret, del genoll esquerra.
El diagnòstic ha sigut clar però, abans, deixeu-vos que us fiqui en situació:
Complia 18 anys i vaig tindre un accident de moto, em vaig trencar la tíbia esquerra en 3 trossos i, vaig requerir de cirurgia per ficar-me un ferro que va del genoll al tornell per ajudar a soldar l’os correctament. Normalment aquest ferro es retira als 2 -3 anys però, amb 21 anys amb el q menys penses es en operar-te, així q ho vaig anar deixant i deixant fins avui.
Aquest ferro i , degut als moviments i impactes dels darrers 12 anys, ha anat “traient” el cap fins tocant al lligament rotulià de la cama esquerra, calcificant-lo contínuament, per això em fa mal i, per això tinc hora per operar-me el proper 6 de Novembre i traurem el ferro.
Es una operació senzilla, rapida i amb una baixa d’uns 10 dies únicament però, fins passada l’operació m’ha recomanat que deixi de córrer ja que, el ferro es va movent en cada impacte i podria acabar danyant el lligamentde veritat....
Així dons la meva curta però intensa carrera de runner ha de fer una aturada important per tornar a córrer a mitjans de Novembre. Nou objectiu, córrer sant silvestre, la curta de 3 klm amb els nens però que per mi, serà dura, llarga, important i soferta . Serà el tercer cop que iniciaré la meva carrera de runner desprès de dos lesions abans de poder dir q son un Runner... vaja pena d’home q estic fet...
També he de ser sincer i honest amb mi mateix , es el darrer inici. Diuen que hi ha gent q no està feta per córrer, i potser jo soc una d’elles. El meu cos no li agrada córrer i es un esport amb massa impacte per mi i les meves cames... el futur ens dirà si es cert o no. Per ara, em conformaré fent bicicleta i natació per no perdre-ho tot un altre cop...
Per cert, vaig anar al trauma pel mal del genoll esquerra i pq em peten els dos genolls, allò es de la part de darrera de la ròtula “ no es important, ja ho mirarem desprès de l’operació..”
En aquest blog / diari, seguiré explicant la meva evolució i la meva practica d’un nou esport esport a l’espera de poder tornar a córrer i poder fer un Templers sencer sense caminar...
El diagnòstic ha sigut clar però, abans, deixeu-vos que us fiqui en situació:
Complia 18 anys i vaig tindre un accident de moto, em vaig trencar la tíbia esquerra en 3 trossos i, vaig requerir de cirurgia per ficar-me un ferro que va del genoll al tornell per ajudar a soldar l’os correctament. Normalment aquest ferro es retira als 2 -3 anys però, amb 21 anys amb el q menys penses es en operar-te, així q ho vaig anar deixant i deixant fins avui.
Aquest ferro i , degut als moviments i impactes dels darrers 12 anys, ha anat “traient” el cap fins tocant al lligament rotulià de la cama esquerra, calcificant-lo contínuament, per això em fa mal i, per això tinc hora per operar-me el proper 6 de Novembre i traurem el ferro.
Es una operació senzilla, rapida i amb una baixa d’uns 10 dies únicament però, fins passada l’operació m’ha recomanat que deixi de córrer ja que, el ferro es va movent en cada impacte i podria acabar danyant el lligamentde veritat....
Així dons la meva curta però intensa carrera de runner ha de fer una aturada important per tornar a córrer a mitjans de Novembre. Nou objectiu, córrer sant silvestre, la curta de 3 klm amb els nens però que per mi, serà dura, llarga, important i soferta . Serà el tercer cop que iniciaré la meva carrera de runner desprès de dos lesions abans de poder dir q son un Runner... vaja pena d’home q estic fet...
També he de ser sincer i honest amb mi mateix , es el darrer inici. Diuen que hi ha gent q no està feta per córrer, i potser jo soc una d’elles. El meu cos no li agrada córrer i es un esport amb massa impacte per mi i les meves cames... el futur ens dirà si es cert o no. Per ara, em conformaré fent bicicleta i natació per no perdre-ho tot un altre cop...
Per cert, vaig anar al trauma pel mal del genoll esquerra i pq em peten els dos genolls, allò es de la part de darrera de la ròtula “ no es important, ja ho mirarem desprès de l’operació..”
En aquest blog / diari, seguiré explicant la meva evolució i la meva practica d’un nou esport esport a l’espera de poder tornar a córrer i poder fer un Templers sencer sense caminar...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)