QUANT NO ES UN NAP ES UNA CEBA

Arriba diumenge al mati, en tota la setmana no he sortit cap dia i , com la nit de dissabte es força tranquil·la, decideixo sortir a córrer a les 8 del mati (encara recordo els dia q les 8 del mati era hora d’arribada i no de sortida) matino i cap a la canalització, començo força be i no em noto molèsties per cap lloc de les cames, sembla que avui podré veure on estic i si aquesta aturada de deu dies m’ha anat tant malament o, si fins i tot m’ha anat be… però, poc a poc i abans dels 10m de rodar em comença a faltar l’aire d’una forma exagerada. No es que em falti l’aire de lo ofegat que vaig, sinó que em falta l’aire base per poder respirar... merda d’al·lèrgia... desde fa uns anys aquesta maleïda al·lèrgia al pol·len em dona una miqueta d’asma i, just m’ha tingut q passar al sortir a córrer. La veritat es que ja porto varies setmanes bastant malament ja q l’any esta sent carregadet de pol·len...

Sigui com sigui he d’aturar-me per no ofegar-me i caure estes a terra. De totes formes al plegar, em trobo el brother amb el Crit ( presi de km0) que van a rodar una mica, com un parell de jubilats retirats.

Espero que arribi l’estiu, poder sortir a córrer per la tarda nit i q l’al·lèrgia ja estigui superada. No va ser un error voler estar preparat per estar a la cursa de templers, nomes va ser una petita errada d’any, no serà el 2009, serà el 2010!

Un any per ficar-me en forma