lunes, 29 de junio de 2009

ESTEM A LA BARRERA DELS 25 MINUTS

Dissabte al mati va tocar matinar i a rodar per la mitjana. Temps total 24 minuts, molt patiment, estat de forma penós i peroneos avisant que no estan d’acord en córrer i fent força mal . El mateix dia vaig coix, el dia següent ja millor, si paso dels 30 seguits tornaré a patir amb la merda dels peroneos...

Aix aix aix...

Aquesta setmana surto dimarts i, com deia aquell de la tv , i dos números mes...

viernes, 26 de junio de 2009

AVUI TOCA SORTIR, AVUI PLOU

Normalment ja tinc pocos dies per sortir a rodar, ja em costa molt cuadrar l'agenda i, el dia q tot està de cara i estic a tope per sortir, fot un xafec que mecagonlamarekelvaparir!!!!!!

jueves, 18 de junio de 2009

TORNAREM A PATIR , TORNAREM A VENÇER...

Ahir vaig sortir a córrer per tornar a la rutina de sortir un mínim de dos dies per setmana, un dia entre setmana i l’altre el cap de setmana toca matinar!!i si puc un tercer dons millor...

Vaig anar al club i vaig fer el circuit dels runners del sicoris, anant a córrer per la bora del canal. La veritat es que hi havia bastanta afluencia de gent, homes sols, dones soles, parelles, gent passejant.. molta gent i, fins i tot alguns fent series, clara preparació per templers!!!
L’únic que no em va agradar es que, tot el que fas d’anada ho has de fer de tornada i, al estar en un estat inicial, no se el que aguantaré ni si aguantaré. Es a dir, q passa si arribo de tornada al club i puc seguir mes?? Em fico a donar voltes?? i si no soc capaç d’arribar, em tocarà caminar però, crec q sempre estiraré una mica mes ja que la tornada fa una mica de baixada i s’ha de patir...

Parlant de l’entreno no se si va anar be o no. A primera vista diria que no va anar gens be, vaig aguantar 30 m i em vaig haver d’aturar un parell de cops degut al flato q tenia.. semblava q algu metigues fotent cops de puny al fetge!! Però per un altre banda, desprès dels 20 i pocs minuts de diumenge, es una bona progressió.

Certament era el primer cop q tenia aquest flato tant intens i la veritat es q desconec degut a q pot ser, potser al beure massa aigua a la primera font q vaig trobar, o potser al respirar malament. Sempre q he fet esport, no he tingut flato així que, ahir alguna cosa no vaig fer be del tot.

La veritat es que els runners som una mica masoques pq, desprès del patiment d’ahir, avui nomes penso en tornar a sortir. Els peroneos van avisar però avui estan be sense molèsties ni mals i , la veritat... el meu cos sempre es queixarà per fer esport desprès de 7 anys aturat i del sobrepès però, q s’acostumi a l’esport i que deixi de protestar!!

Torno a fer una mica de dieta per perdre una mica mes de pes, l’últim cop q em vaig pesar estava als 86, ara crec q estic als 88 i vull arrivar als 82 kilos, ideal per 1,79 q medeixo...


Aquest dumenge es templers i va ser el primer objectiu a lhora de començar aquest blog i aquest entrenament de runner. No la correré, no estic preparat.
tambe aquest dissabte faré 30 anys amb la clara intenció de fer una vida molt mes sana. He deixat de fumar, he aprimat 6 kilos , seré pare i vigilo la meva dieta i , tambe important CORRERÉ LA IV CURSA DE TEMPLERS!!!!

lunes, 15 de junio de 2009

TORNEM A AGAFAR RUTINES POSITIVES...

He de tornar a la rutina de córrer i ahir diumenge va sonar el despertador a les 8 h del mati per anar a córrer amb una temperatura mig decent i, sobre tot, per veure en quin punt em trobo desprès de la lesió, de l’aturada per feina i de la merda d’estat físic que ja tenia... també era diumenge, en 7 dies es templers, i pensava, si no estic tant tant malament potser vaig a fer-la i tot, encara que acabi mig mort...

El resultat va ser força trist, als 20 minuts vaig haver de parar pq estava mort, em vaig trobar molt pesat i les cames em van fer figa. I el peroneo ja m’estava avisant...

Un dia un company corredor em va dir, si parant un mes, sàpigues que estic en la mateixa forma que ara, pararia.. però, no es així i cada dia que no cors perds... així que jo, tenint en conte el temps, estic a la meva tercera setmana, es a dir, aguanto el mateix avui q quant nomes feia tres setmanes que vaig començar a córrer...


He de ser conscient q això es una cursa de fons i que no puc forçar la maquina ja q el meu cos s’ha d’anar acostumant. Per ara l’objectiu esta clar, sortir a córrer un mínim de dos dies a la setmana i anar augmentant el tems de rodatge...

P.D. En 5 setmanes he perdut 20m de resistència.... constància.. constància..

miércoles, 10 de junio de 2009

LA COSA ESTÀ MALAMENT

Fa molts dies q no surto, massa, la nova feina m'està matant i no em dona temps de res. Surto de casa a les 8h i torno a les 21h... no hi ha temps!!!
Per ara m'he marcat tornar a correr a un ritme mes suau, començaré anant a correr tots els dissabtes mati o, al menys, anar a correr un dia per setmana, minim!!! he de tonrnar a tindre confianaça en que estic be, ique tinc una bona base per pujar i començar noves rutines adaptades a la nova feina...
P.D. Avui he somait que corria 10 klm a un bon ritme... ... ...

lunes, 1 de junio de 2009

QUANT NO ES UN NAP ES UNA CEBA

Arriba diumenge al mati, en tota la setmana no he sortit cap dia i , com la nit de dissabte es força tranquil·la, decideixo sortir a córrer a les 8 del mati (encara recordo els dia q les 8 del mati era hora d’arribada i no de sortida) matino i cap a la canalització, començo força be i no em noto molèsties per cap lloc de les cames, sembla que avui podré veure on estic i si aquesta aturada de deu dies m’ha anat tant malament o, si fins i tot m’ha anat be… però, poc a poc i abans dels 10m de rodar em comença a faltar l’aire d’una forma exagerada. No es que em falti l’aire de lo ofegat que vaig, sinó que em falta l’aire base per poder respirar... merda d’al·lèrgia... desde fa uns anys aquesta maleïda al·lèrgia al pol·len em dona una miqueta d’asma i, just m’ha tingut q passar al sortir a córrer. La veritat es que ja porto varies setmanes bastant malament ja q l’any esta sent carregadet de pol·len...

Sigui com sigui he d’aturar-me per no ofegar-me i caure estes a terra. De totes formes al plegar, em trobo el brother amb el Crit ( presi de km0) que van a rodar una mica, com un parell de jubilats retirats.

Espero que arribi l’estiu, poder sortir a córrer per la tarda nit i q l’al·lèrgia ja estigui superada. No va ser un error voler estar preparat per estar a la cursa de templers, nomes va ser una petita errada d’any, no serà el 2009, serà el 2010!

Un any per ficar-me en forma