BARRERA PSICOLOGICA DELS 40M SUPERADA!!

Ahir ja vaig sortir mentalitzat a passar dels 40 m , com aquell que te com a objectiu el finalitzar una marató sense tindre en conte el crono, sent el mes important finalitzar la cursa que fer un bon temps a un bon ritme. Dons així ho vaig fer jo, ahir volia passar dels 40 minuts rodant i ja vaig sortir a fer-ho. Vaig portar un ritme bastant carrincló, suposo que tocant als 6’ i, potser amb una mitjana una mica menor perquè encara m’accelero sol...

El camí triat : la canalització complerta, sortint desde casa corrent i fent-la de punta a punta, de Mc donallas fins a comportes, anar i tornar. Temps total: 42 minuts, finalitzo una mica carregat però content pq vaig aguantar be.

En aixo del runner, vaig aprenent que, per millorar, a part que les cames et donin, també es important estar disposat a patir,a partir molt pq, encara que vaig córrer 42 minuts seguits , al minut 5 ja estava patint com un porc..

Torno a estar amb la mateixa forma que a 6 setmanes abans de Templers. Per aquella època, el córrer 40 minuts em va lesionar dels peroneos i deixar la meva preparació a Tempers i renunciar a la cursa. Encara recordo el tindre q anar coix els dos dies desprès d’anar a córrer per culpa dels tendons... ara em trobo perfecte i amb ganes de seguir progressant, això si, tot i seguir patint i suant, estic com la primera setmana de maig 09 , es a dir, com fa tres mesos... avui es el dia 0, el dia q agafo les coses on les vaig deixar...