He estat una setmana a la platja pero he sortit a correr com no podia ser d'una altra forma i, el mes importsnt, amb el meu nou Forerunner.. distancies, temps i ritmes per fi controlats.
Nomes apuntar que per primer cop vaig fer 10 km en 60': 39... crec q vaig fer algo menys pq va pedre senyal durant un klm i em va contar a 6:39' pero aceptem. Estic on estic, ara toca millorar poc a poc.
la veritat es que fa 5 mesos no corria mes de 12 minuts segiits, i ara ja estic en 10km, encara q em va costar 3 dies recuperar-me.
Proper objectiu San Silvestre de Lleida, la podré fer entre 50 - 55 ?
P.D. el genoll fa sorolls extranys, toca metge...
P.D 2 : Una setmana de vacaces fora del pais, toca descans...
lunes, 31 de agosto de 2009
lunes, 17 de agosto de 2009
AGARROTIN, AGARROTAN...
Dons aixi estic jo, agarrotat 100%. Avui tenia l'intencio de fer una tirada llarga, el mes llarga possible i intentar rodar aproximadament una horeta a un ritme comode per mi de un 6'. Res de res, nomes començar molt mal de cadera a les dues cames i als genolls, la veritat es que porto tot el dia mig coix cada cop q maixeco de la cadira. Estic molt abarrotat.
Tal com pasen els minuits les cames estan pitjor i em trobo molt lent, molt pesat i molt lent... sembla q necesiti una grua per fer una passa. avui ni volen podria fer un mini canvi de ritme.
Rodo 40 minuts raspats, ruta de canalitzacio i mitjana volta llarga fins a la rambla de pardinyes. Al parar ni em noto les cames, camino estil Robocop pero amb mes cara de gilipolles que de robot policia.
Arribo a casa i recupero aquell ritual q no es pot deixar mai, el d'estirar. Avui ho faig a la terrassa de casa mentres veig un maquinista baixar del tren i fotre un riu entre les vies. Les bones costums no s'han de perdre mai i, la d'estirar i la de pixar a l'aire lliure son dues de molt bàsiques.
P.D: tinc el pla d'entrenament penjat a la nevera, l'he llegit millor.. ni fart de vi el podria fer avui per avui pero, abans de sant silvenestre tindra q estar fet... objectiu a la vista.
Tal com pasen els minuits les cames estan pitjor i em trobo molt lent, molt pesat i molt lent... sembla q necesiti una grua per fer una passa. avui ni volen podria fer un mini canvi de ritme.
Rodo 40 minuts raspats, ruta de canalitzacio i mitjana volta llarga fins a la rambla de pardinyes. Al parar ni em noto les cames, camino estil Robocop pero amb mes cara de gilipolles que de robot policia.
Arribo a casa i recupero aquell ritual q no es pot deixar mai, el d'estirar. Avui ho faig a la terrassa de casa mentres veig un maquinista baixar del tren i fotre un riu entre les vies. Les bones costums no s'han de perdre mai i, la d'estirar i la de pixar a l'aire lliure son dues de molt bàsiques.
P.D: tinc el pla d'entrenament penjat a la nevera, l'he llegit millor.. ni fart de vi el podria fer avui per avui pero, abans de sant silvenestre tindra q estar fet... objectiu a la vista.
P.D2: m'he creuat amb la Estefi per la canalització, ella ni puta idea de qui soc jo pero jo l'he reconegut, com tant poca cosa pot correr tant?? :)
PLATJA & RUN
Dissabte, tot i estar a la platja he de sortir a córrer ja que,k aquesta setmana, nomes he sortit un dia a rodar fent pujades i on vaig haver de “caminar” una bona estona... Així que , degut a la necessitat de coordinar l’agenda familiar, surto a les 19h a rodar. Encara fa molta calor, no conec gaire be la zona i el passeig marítim esta a petar. Tantejo l’opció de rodar per la platja però, no se pq em dona, q si vaig a córrer per la sorra, no duraré ni mes de 10 minuts, ficar.-me les bambes i la roba de runner es mes un ritual de concentració que una altra cosa...
Tiro passeig avall, em noto força cansat, la calor apreta i esta ple de gent, així que he d’anar fent esses per no atropellar a ningú. Desprès de 15 minuts encaro la part final del passeig, amb bastant menys de gent i decideixo fer series ja que, tinc poques ganes de córrer i em trobo força lent... així que, series , acabem aviat i ens rebentem abans... trio series curtes, 1 m a 80% i un minut caminant, faig 6 repeticions fins al final del passeig i em prenc 3 minuts de recuperació... al tornar decideixo de apretar tant i fer 30’ al 70% i 30’ caminant... faig nomes 3 tirades i estic mort, així q vaig trotant fins al apartament, mes aviat m0’arrastro com bonament puc... ni anant a 6:30`em passa al flato... massa calor, massa migdiada, massa menjar, massa sol, massa platja... tot passa factura i el cos esta de vacances per apretar-lo desprès de d’un dia de vacances 100%...
Resultat final 45 m, 9 tirades de series i rodatge suau.. no esta malament... Aquesta setmana he de fer una tirada llarga a un ritme còmode per veure com estic... MASSA PUJADES, MASSA SERIES I POQUES TIRADES LLARGUES...
viernes, 14 de agosto de 2009
"ENTRENAR POR ENCIMA DE TUS POSIBILIDADES..."
No... crec que he de començar a limitar els meus entrenaments amb la gent del km0, es a dir, he de saber quin dia i amb qui puc anar i amb qui no. Ahir era un dia que no. Us comento.
Quedem a les 8 a la passarel·la amb Sime , Homedefeero i un tercer ( per variar no record el nom...perdo) i ja vaig tindre q anar gairebé al esprint pq feia tard. Sortir de casa a les 20h perfecte, estar a les 20h a la passarel·la de Cap Pont em va costar , i anar 10 m a tope, em desgasta...
Arribo i comencen a explicar que l’altre dia van pujar 9 vegades a Gardeny, que si anirem per c/ Cavallers, a la Seu i no se on mes. No se si m’estan fotent el pel o no però, si em volen acollonar ho estant aconseguint a mes, es el típic dia q no et trobes be i que saps q punxaràs, q el teu cos no esta per gaires festes...
Comencem a rodar i volen anar per Gardeny a calendar, degut al ritme alt (per mi) q ells porten per calentar, jo creuant al pont del Mc donlalls ja vaig esbufegant per sort, el Sime es troba a un conegut just sobre la passarel·la dels instituts i parem per esperar-lo mentrestant xerra . Puc respirar una mica però, com altres vegades, ja estic mort, ja m’he desfondat... fem la primera pujada de Gardeny i al primer creuament ja no puc mes.. m’aturo i ells tiren fins al Gurugu. Em fa vergonya i, per aprofitar el dia i no perdre el temps faig la pujada de la tanca mentres els espero.
Baixem i encarem Alcalde Costa per, tot seguit, encara Rambla d’Aragó, em plantejo baixar Rambla d’Aragó i tornar a la meva estimada canalització però sem pugen els fums i tiro amb ells. Penso, que collons, si he de morir, morirem... La pujada no es gaire pronunciada al principi pero es va complicant i, juntament amb el seu infernal ritme, per l’alçada de la biblioteca (crec pq ja vaig cegat) freno, dic hasta aquí hemos llegado i m’aturo. Recupero 5 minuts i tiro cap al Iruña, baixo passant pels Trulls, aparec a blondel i tiro per dalt del riu. Fins a Mandoni he de parar pq estic mort i, la Rambla Ferran la faig mes caminant que corrent...
Entre anar fins al riu, la pujada , aturada i ritmes dispersos, no se q he fet. Arribo a casa uns 50m desprès de sortir però sense gaire control. Sort que ja he comprat el forerunner ... quines ganes tinc q arribi...
Quedem a les 8 a la passarel·la amb Sime , Homedefeero i un tercer ( per variar no record el nom...perdo) i ja vaig tindre q anar gairebé al esprint pq feia tard. Sortir de casa a les 20h perfecte, estar a les 20h a la passarel·la de Cap Pont em va costar , i anar 10 m a tope, em desgasta...
Arribo i comencen a explicar que l’altre dia van pujar 9 vegades a Gardeny, que si anirem per c/ Cavallers, a la Seu i no se on mes. No se si m’estan fotent el pel o no però, si em volen acollonar ho estant aconseguint a mes, es el típic dia q no et trobes be i que saps q punxaràs, q el teu cos no esta per gaires festes...
Comencem a rodar i volen anar per Gardeny a calendar, degut al ritme alt (per mi) q ells porten per calentar, jo creuant al pont del Mc donlalls ja vaig esbufegant per sort, el Sime es troba a un conegut just sobre la passarel·la dels instituts i parem per esperar-lo mentrestant xerra . Puc respirar una mica però, com altres vegades, ja estic mort, ja m’he desfondat... fem la primera pujada de Gardeny i al primer creuament ja no puc mes.. m’aturo i ells tiren fins al Gurugu. Em fa vergonya i, per aprofitar el dia i no perdre el temps faig la pujada de la tanca mentres els espero.
Baixem i encarem Alcalde Costa per, tot seguit, encara Rambla d’Aragó, em plantejo baixar Rambla d’Aragó i tornar a la meva estimada canalització però sem pugen els fums i tiro amb ells. Penso, que collons, si he de morir, morirem... La pujada no es gaire pronunciada al principi pero es va complicant i, juntament amb el seu infernal ritme, per l’alçada de la biblioteca (crec pq ja vaig cegat) freno, dic hasta aquí hemos llegado i m’aturo. Recupero 5 minuts i tiro cap al Iruña, baixo passant pels Trulls, aparec a blondel i tiro per dalt del riu. Fins a Mandoni he de parar pq estic mort i, la Rambla Ferran la faig mes caminant que corrent...
Entre anar fins al riu, la pujada , aturada i ritmes dispersos, no se q he fet. Arribo a casa uns 50m desprès de sortir però sense gaire control. Sort que ja he comprat el forerunner ... quines ganes tinc q arribi...
jueves, 13 de agosto de 2009
GARMIN FORERUNNER 305, adjudicado!!
Dos dies donant-li voltes al tema i finalment ja m’he decidit , espero que en breu, m’arribarà el Garmin forerunner 305 . la veritat es que estava força clar. Tothom parlar molt be d’ell, el meu brother el te i me l’ha deixat algun cop i ja el conec.. fins i tot comentaris al meu blog mel recomanen!!
Al final 128 € shipment included per ebay.com . Bastant barat i d’un comprador de molta confiança… ara que tot surti be!!
No se si m’arribarà abans de que marxi de vacances o just en elles. De totes formes espero sortir amb ell el mes aviat possible i començar a donar la tabarra en aquest blog amb distancies, ritmes i pulsacions… so professional...
miércoles, 12 de agosto de 2009
BUSCO PULSÒMETRE
Ja el necesito per poder controlar-me molt millor els temps, ritmes i controlar que el meu cor no exploti algun dia... hi ha milers de rellotges i tots em sembler cars.
No m'importaria gastarme 3.000 € en un PAM pero trobo car un pulsometre de 200 € , te collons la cosa... He tastat el forerunner 305 i es fantastic, l'he trobar per 130 € per internet , i el 205? quina diferencia hi ha?
He d'invertir , primer de tot temps en buscar i triar, segon diners.
P.D Algu te un pulsomentre vells q no li doni us?? a bon preu clar...
No m'importaria gastarme 3.000 € en un PAM pero trobo car un pulsometre de 200 € , te collons la cosa... He tastat el forerunner 305 i es fantastic, l'he trobar per 130 € per internet , i el 205? quina diferencia hi ha?
He d'invertir , primer de tot temps en buscar i triar, segon diners.
P.D Algu te un pulsomentre vells q no li doni us?? a bon preu clar...
ETAPA D'OBESSIÓ PELS PLANS D'ENTRENAMENTS?
Les hores mortes als aeroports son criminals i em donen una sensació molt forta de pèrdua de temps. Divendres passat al Prat , un cop facturat i passar els, alguns cops absurds controls policials, toca el passeig de rigor per les botigues. Entro a la de revistes ja que m’espera un viatge de casi 3 hores i no he portat ni el llibre ni el ipod, així q toca alguna revista, començo a mirar i... mira!! RUNNERS!! DE Martin Fiz!! Que collons... l’agafo... “ como mejorar tu marca en 10.000!!! mira tu q encara tindre un viatge entretingut...
La revista no esta malament però em dona la sensació que te els temes limitats, un cop recomanen com superar marques de 10 km, mitges i maratons i parlen de dietes i equipament, que mes queda?? Suposo que tornar a parlar de mes plans d’entrenament i d’altres dietes i seguint el cicle... De totes formes la trobo força interessant i em gravo un pla d’entrenament per baixar dels 40’ en els 10 km... quina fe q tinc oi?? :P
El pla, mes ao menys, es el següent:
Dilluns: 60’ m de rodatge amb pujades + estiraments
Dimecres: 20’ escalfament + 25’ series ( explica diferents tipus de series) + 10’ rodar suau
Divendres: 80’ minuts rodatge
La revista no esta malament però em dona la sensació que te els temes limitats, un cop recomanen com superar marques de 10 km, mitges i maratons i parlen de dietes i equipament, que mes queda?? Suposo que tornar a parlar de mes plans d’entrenament i d’altres dietes i seguint el cicle... De totes formes la trobo força interessant i em gravo un pla d’entrenament per baixar dels 40’ en els 10 km... quina fe q tinc oi?? :P
El pla, mes ao menys, es el següent:
Dilluns: 60’ m de rodatge amb pujades + estiraments
Dimecres: 20’ escalfament + 25’ series ( explica diferents tipus de series) + 10’ rodar suau
Divendres: 80’ minuts rodatge
Sincerament crec que, encara que faci aquesta pla el temps estipulat, no crec q baixes dels 40', es un pla molt "tou" per baixar dels 40 ', q es molt dur... pero be...
Així que ahir, tot i ser dimarts, faig el meu primer entrenament segons pla i , em dono conte que estic passat per les mateixes etapes que tot runner ha passat. Jo ara estic en l’etapa d’obsessió pels programes i plans d’entrenaments, de seguir-lo al peu de la lletra i creurem que faré la marca que em diuen si el segueixo tal i com em diuen.
Així dons, tiro cap a la canalització i Gardeny. Desprès de que m’ensenyessin la ruta els companys del km 0 ara ja la puc fer sol. Abans d’arribar a la primera pujada seria faig una parada tècnica d’un minut per respirar i recuperar i poder afrontar-les be. Encaro la primera, bastant dura, reposo 30 segons i encaro la pujada de la tanca, fins dalt de tot, fins on l’asfalt acaba! Just he de trepitjar la grava!!
Baixo i encaro la següent, porto un ritme lent però constant i encaro la darrera pujada de templers. Ostia com estic patint!! però m’imagino sentint el Speaker de km 0 motivant per acabar templers i segueixo, arribo fins on deu estar l’arribada... i aixeco els braços rollo rocky, que collons!! alguna ventatja ha de tindre correr sol oi?
Així que ahir, tot i ser dimarts, faig el meu primer entrenament segons pla i , em dono conte que estic passat per les mateixes etapes que tot runner ha passat. Jo ara estic en l’etapa d’obsessió pels programes i plans d’entrenaments, de seguir-lo al peu de la lletra i creurem que faré la marca que em diuen si el segueixo tal i com em diuen.
Així dons, tiro cap a la canalització i Gardeny. Desprès de que m’ensenyessin la ruta els companys del km 0 ara ja la puc fer sol. Abans d’arribar a la primera pujada seria faig una parada tècnica d’un minut per respirar i recuperar i poder afrontar-les be. Encaro la primera, bastant dura, reposo 30 segons i encaro la pujada de la tanca, fins dalt de tot, fins on l’asfalt acaba! Just he de trepitjar la grava!!
Baixo i encaro la següent, porto un ritme lent però constant i encaro la darrera pujada de templers. Ostia com estic patint!! però m’imagino sentint el Speaker de km 0 motivant per acabar templers i segueixo, arribo fins on deu estar l’arribada... i aixeco els braços rollo rocky, que collons!! alguna ventatja ha de tindre correr sol oi?
Per sort, veig que hi ha una fonteta dalt de Templers, es la meva salvació!! No em podia imaginar no tornar a veure fins a la canalització!! Em dono un minut , contemplo l’esplanada de la que he vist milers de fotografies del dia de la cursa i encaro la baixada. Deixo la pujada del gurugu (o larida , encara q sempre serà el gurugu) per un altre dia i torno a fer el mateix camí d’anada , via instituts, pont i canalització un altre cop.
Porto uns 40 m rodats i estic mort, necessito fer un parell d’atures tècniques a la canalització, les cames ja no poden mes... per la canalització em passa el que em van dir q es ultra fondista, q no tinc ni idea del seu nom. Portem la mateixa velocitat de passos però ell va molt mes rapit que jo. Es com dos motors a 4.000 revolucions, un va a 30 km/h i l’altre a 70km /h, es qüestió de potencia... Arribo com puc al Malena i torno cap a casa. Entre els minuts de recuperació i les aturades “tècniques” a la canalització, son 50 minuts... diumenge vaig córrer 50 minuts per pla a la mitjana, "millor marca personal" i avui gairebé faig 50 minuts en pujades... Progressant...
lunes, 10 de agosto de 2009
Q GRANS SON AQUESTOS VETERANS DEL SICORIS CLUB....QUIN GRAN DIUMENGE
ES DUMENGE I QUEDO PER SORTIR. Tinc les cames força be desprès de les series de dijous i toca sortir diumenge per seguir amb el ritme. Primera setmana q surto 4 dies a sorrer. Avui he quedat amb els de la secció de Sicoris Club i el brother a les 8 del mati. Q veterans que son, que “Grandes” que son, quant saben, quant entenen, i a sobre bon rotllet i petant la xerrada... jo escoltant com sempre..
Amb el brother quedo a sota de casa, ell ja porta una bona estona entrenant a un bon ritme i, encara tira amb nosaltres. El ritme tocant el 6’ la primera mitja hora i desprès aprentant una mica. Aquest ritme em va perfecte, em trobo còmode i, al apretar, aguanto força be... resultat, he rodat prop d’una hora!! 50 minuts!! A un ritme baixet però, el que importa es rodar.
Avui vull recordar el primer dia que vaig decidir anar a córrer, no fa mes de 5 mesos, pesava 94 kilos i vaig estar 5 minuts, del Malena fins al pont de mandoni. Avui peso 83 kilos i he rodat 50 minuts, patint com un porc, per variar, però 50 minuts rodant... poc mes de 8 kilòmetres
Esforç i suor, es l’única recepta per millorar...
Amb el brother quedo a sota de casa, ell ja porta una bona estona entrenant a un bon ritme i, encara tira amb nosaltres. El ritme tocant el 6’ la primera mitja hora i desprès aprentant una mica. Aquest ritme em va perfecte, em trobo còmode i, al apretar, aguanto força be... resultat, he rodat prop d’una hora!! 50 minuts!! A un ritme baixet però, el que importa es rodar.
Avui vull recordar el primer dia que vaig decidir anar a córrer, no fa mes de 5 mesos, pesava 94 kilos i vaig estar 5 minuts, del Malena fins al pont de mandoni. Avui peso 83 kilos i he rodat 50 minuts, patint com un porc, per variar, però 50 minuts rodant... poc mes de 8 kilòmetres
Esforç i suor, es l’única recepta per millorar...
PRIMER DIA DE SERIES
Dijous surto tard de la feina pero vull anar a rodar una mica. Surto al carrer a les 21:30 aixi q desideixo fer una SESSIO DE series. De tant en tant tambÈ van be. Despres de calendar una miqueta a un ritme alt per mi ( sobre 5:30`) començio a fer d’un pont a l’altre a un 70% i fins l’altre pont per recuperar a trote sua o, fins i tot caminant. Canalitzacio fins al final, anar i tornar. Temps total: 25 minuts de series i bastant mort...
Avui llegeixo la revista Runners i just recomana fer un tipus de series rapides aixi.. si es que no calen revistes i punyetes, aixo ja ho se jo, el q em falten son cames...
Avui llegeixo la revista Runners i just recomana fer un tipus de series rapides aixi.. si es que no calen revistes i punyetes, aixo ja ho se jo, el q em falten son cames...
jueves, 6 de agosto de 2009
ENTRENAMENT DE PUJADES??? la cosa es seria...
Torna ha haver-hi un last minute per córrer i m’apunto de nou. Sime, Kaiser, Mach3 i Iscle, tots 4 apareixen per la canalització vestits amb la mateixa samarreta blava... ja em direu q collons es això de vestir tots iguals.. casualitats?
M’ajunto amb ells i, rodats 100 metres el Sime diu: “Girem?” i tots donen mitja volta... la ruta habitual de mitjana sembla q no la farem, quina sorpresa m’espera?? Molt atent el kàiser em diu; “avui toca gardeny a fer pujades”; “agafaràs força a les cames” apuntilla el Sime...
La mare q els va parir, es el primer q vaig pensar. Donem la volta i tirem fins al final de la canalització, per variar a ritmes una mica mes baixo de 5:30 q, ja m’estan matant... fem la corba del mc donalls per passar per sobre del pont i rampeta dels instituts que ja em mata. Agafem la primera rampa de gardeny i , just al primer creuament , on hi ha la pujada de la tanca, jo freno, m’ofego i les cames, per primer cop em fan mal de l’esforç, això es bo penso...
A la pujada a Templers m’apunto fins gairebé dalt de tot, em quedo just a la recta de la meta i torno a descansar i els espero de tornada. No volia fer cap tram de Templers per no agafar referències però, fer la rampa he vist q , es dura, però no tant com em pensava. M’enganxo de nou de baixada i encarem rampa Gurugu o Larida, March3 i Iscle van una mica avançats, el Sime ens deixa pq porta un ritme mes fort i jo, em fico “a roda” del Kaiser fins que, a uns 200 metres del final torno a parar. No tinc les pulsacions controlades però, crec q el meu cor esta a punt d’esclatar!!
Em reincorporo a la baixada i , per la meva sorpresa tiren cap a la mariola i, “desprès tornem a fer una altra sèrie de pujades” , això si que no, jo ja no puc mes, per avui he fet prou, els hi dono les gracies per haver-me fotut tanta canya i al kaiser per “acompanyar-me” i tiro cap a casa. Paro a la font de la plaça de l’exèrcit, aigua calenta a matar però la necessito... torno per avinguda Madrid a un ritme tocant el 6’, això si, al passar per Mandoni decideixo fer l’últim quilòmetre per sota del 5:30’ , fer un canvi de ritme desprès d’estar mig mort... m’agrado, porto un bon ritme, el cor m’aguanta i el cos s’ha d’acostumar.. això si, a 250 m del kilòmetre freno, estic a punt de morir...
Hem queden 300 mestres per arribar a casa i vaig caminat , respirant i recuperant aire... Dormo pla com un nen i avui amb les cames una mica carregades, bona senyal oi?? Bon entrenament, lluny , molt lluny d’aquesta gent . Cal apretar mes
M’ajunto amb ells i, rodats 100 metres el Sime diu: “Girem?” i tots donen mitja volta... la ruta habitual de mitjana sembla q no la farem, quina sorpresa m’espera?? Molt atent el kàiser em diu; “avui toca gardeny a fer pujades”; “agafaràs força a les cames” apuntilla el Sime...
La mare q els va parir, es el primer q vaig pensar. Donem la volta i tirem fins al final de la canalització, per variar a ritmes una mica mes baixo de 5:30 q, ja m’estan matant... fem la corba del mc donalls per passar per sobre del pont i rampeta dels instituts que ja em mata. Agafem la primera rampa de gardeny i , just al primer creuament , on hi ha la pujada de la tanca, jo freno, m’ofego i les cames, per primer cop em fan mal de l’esforç, això es bo penso...
A la pujada a Templers m’apunto fins gairebé dalt de tot, em quedo just a la recta de la meta i torno a descansar i els espero de tornada. No volia fer cap tram de Templers per no agafar referències però, fer la rampa he vist q , es dura, però no tant com em pensava. M’enganxo de nou de baixada i encarem rampa Gurugu o Larida, March3 i Iscle van una mica avançats, el Sime ens deixa pq porta un ritme mes fort i jo, em fico “a roda” del Kaiser fins que, a uns 200 metres del final torno a parar. No tinc les pulsacions controlades però, crec q el meu cor esta a punt d’esclatar!!
Em reincorporo a la baixada i , per la meva sorpresa tiren cap a la mariola i, “desprès tornem a fer una altra sèrie de pujades” , això si que no, jo ja no puc mes, per avui he fet prou, els hi dono les gracies per haver-me fotut tanta canya i al kaiser per “acompanyar-me” i tiro cap a casa. Paro a la font de la plaça de l’exèrcit, aigua calenta a matar però la necessito... torno per avinguda Madrid a un ritme tocant el 6’, això si, al passar per Mandoni decideixo fer l’últim quilòmetre per sota del 5:30’ , fer un canvi de ritme desprès d’estar mig mort... m’agrado, porto un bon ritme, el cor m’aguanta i el cos s’ha d’acostumar.. això si, a 250 m del kilòmetre freno, estic a punt de morir...
Hem queden 300 mestres per arribar a casa i vaig caminat , respirant i recuperant aire... Dormo pla com un nen i avui amb les cames una mica carregades, bona senyal oi?? Bon entrenament, lluny , molt lluny d’aquesta gent . Cal apretar mes
lunes, 3 de agosto de 2009
EL DIA Q EM VAN MATAR ....
Ahir va ser un dia dur. Desprès de rodar mes de 40m la setmana pasada, vaig creure convenient de fer un test sortint amb companys del km0 ponent. Desprès de diversos dies intentant quedar, per fi el Sime fa una convocatòria q em va be d’hora i on crec que el ritme serà apte per mi.
Quedem a la canalització del riu, la convocatòria es a la passarel·la de Cap Pont però jo m’incorporo al Alari. Apareixen 4 homenots, el Sime i 3 mes ( disculpin q no recordi els noms, tinc molt mala memòria!!) nem fent i ja des del principi noto que porten un ritme una mica mes alt del que jo estic acostumat, suposo que van sobre els 5:30’ pero a mi , aquestos 15 – 30 segons per kilomegtre mes rapits em pasaran factura.
Començo força be, en el moment q agafo el ritme i m’acomodo i inclús puc parlar una mica però, als 20 minuts el flato em comença a matar, torno a sentir com si algú m’estigues clavant punyalades al pit, les cames m’aguanten, els pulmons també però el flato em marta, el dolor es insuportable... En una de les meves ultimes frases, demano anar a una font a i fer un descans de forma immediata. El Sime, suposo q veien la meva cara de patiment, ens guia cap a la font de l’entrada de la mitjana dels ous del Siurana.
Vaig patint molt i el dolor del costat es fa insuportable i decideixo parar. Al moment de parar em foten 3 crits, entre bronca i ànims i em diuen q segueixi fins la font q gairebé estem, això si, afluixen bastant el ritme per sentir-me recolzat. Per fi arribem a la font i noto q ja no em recuperaré, ho se, em conec. Estic molt baix de forces i enfonsat i seguir, encara que sigui a un ritme baix, serà qüestió de 5 minuts pq torni a parar. Fins i tot estic marejat... la veritat no se si es pq tinc un mal dia o si pq el córrer a un ritme una mica mes alt del q estic acostumat m’ha matat del tot...
Els hi dic q arranquem de nou, tp vull q es perdin un dia d’entrenament per un pardillet com jo. Pateixo per seguir-los durant tota la rambla de pardinyes ( i el cabró del Sime q encara va xerrant i contant batalles..) i a l’altura de la rambla de pardinyes dic prou patiment per avui, em despedeixo i tiro cap a casa, això si, caminant. El camí a casa es un calvari, la font de la rambla dona aigua calenta i vaig caminant a un pas molt lent i xorrejant. Fins i tot estic força marejat... mai m’havia trobat així...
Arribo a casa, dutxa i desprès molt xafat, a les 23h m’estic mig dormint al sofà quant mai abans de les 24h tinc son... avui m’he desfondat i he gastat molta energia. Ara veig q tb es important fer entrenaments marcant ritme, en nomes 20m m’han matat, portant un ritme un xic mes alt que el q estic acostumat. Si vull rodar amb algú, no puc rodar mes lent q 5:30’, així que, a partir d’avui, un dia d’entrenament serà rodar a 5:30’, el temps q duri, però a 5:30 mínim...
Ja us agafaré cabrons.. ja us agafaré...
Quedem a la canalització del riu, la convocatòria es a la passarel·la de Cap Pont però jo m’incorporo al Alari. Apareixen 4 homenots, el Sime i 3 mes ( disculpin q no recordi els noms, tinc molt mala memòria!!) nem fent i ja des del principi noto que porten un ritme una mica mes alt del que jo estic acostumat, suposo que van sobre els 5:30’ pero a mi , aquestos 15 – 30 segons per kilomegtre mes rapits em pasaran factura.
Començo força be, en el moment q agafo el ritme i m’acomodo i inclús puc parlar una mica però, als 20 minuts el flato em comença a matar, torno a sentir com si algú m’estigues clavant punyalades al pit, les cames m’aguanten, els pulmons també però el flato em marta, el dolor es insuportable... En una de les meves ultimes frases, demano anar a una font a i fer un descans de forma immediata. El Sime, suposo q veien la meva cara de patiment, ens guia cap a la font de l’entrada de la mitjana dels ous del Siurana.
Vaig patint molt i el dolor del costat es fa insuportable i decideixo parar. Al moment de parar em foten 3 crits, entre bronca i ànims i em diuen q segueixi fins la font q gairebé estem, això si, afluixen bastant el ritme per sentir-me recolzat. Per fi arribem a la font i noto q ja no em recuperaré, ho se, em conec. Estic molt baix de forces i enfonsat i seguir, encara que sigui a un ritme baix, serà qüestió de 5 minuts pq torni a parar. Fins i tot estic marejat... la veritat no se si es pq tinc un mal dia o si pq el córrer a un ritme una mica mes alt del q estic acostumat m’ha matat del tot...
Els hi dic q arranquem de nou, tp vull q es perdin un dia d’entrenament per un pardillet com jo. Pateixo per seguir-los durant tota la rambla de pardinyes ( i el cabró del Sime q encara va xerrant i contant batalles..) i a l’altura de la rambla de pardinyes dic prou patiment per avui, em despedeixo i tiro cap a casa, això si, caminant. El camí a casa es un calvari, la font de la rambla dona aigua calenta i vaig caminant a un pas molt lent i xorrejant. Fins i tot estic força marejat... mai m’havia trobat així...
Arribo a casa, dutxa i desprès molt xafat, a les 23h m’estic mig dormint al sofà quant mai abans de les 24h tinc son... avui m’he desfondat i he gastat molta energia. Ara veig q tb es important fer entrenaments marcant ritme, en nomes 20m m’han matat, portant un ritme un xic mes alt que el q estic acostumat. Si vull rodar amb algú, no puc rodar mes lent q 5:30’, així que, a partir d’avui, un dia d’entrenament serà rodar a 5:30’, el temps q duri, però a 5:30 mínim...
Ja us agafaré cabrons.. ja us agafaré...
Primer objectiu a la vista
Parlant i parlant em comenten q no es bo tindre una sola cursa en ment, q poden passar moltes coses al llarg de l'any i que, es complicat valorar l'evolució amb nomes una cursa a l'any. Aixi q en fare dues, una Templers i l'altra la de Sant Silvestre, que, tot i que hi ha alguna pujada forta, m'han dit q es bastant carribnclona, com jo.. aixi q el 31 de decembre fare la meva primera cursa. M'haure d'informar a veure per on passa i els klms...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)