CANSAT DE NO TINDRE TEMPS PER CÒRRER

El temps el pot gestionar cadascú com millor li convingui, així que, començar dient que no tinc temps per sortir a córrer, seria una fal•làcia ja que, depèn de mi el disposar d’aquest temps. Per aquest motiu es millor dir que, no trobo temps per anar a córrer pq prefereixo fer altres coses abans que sortir a córrer i, quant disposo d’una mica de temps per fer-ho, em fa força mandra.

La feina fa que sigui impossible anar a córrer a primera hora del mati o al migdia. Ja mes no es pot matinar i al migdia estic fora de la ciutat i amb un descans just per poder fer una menjada ràpida. Així que nomès em queda l’estona de la tarda – nit i, nomès els dies que no torno a casa gairebé a l’hora de “prime time” de la TV…

Son aquestos pocs dies que puc disposar d’algo de temps per córrer pel vespre que decideixo no anar a córrer i disfrutar una mica de la meva dona i del meu fill, que tot just ha fet un any. La sensació que si vaig a córrer em perdre alguna cosa del nen sempre ha estat present, que em perdre la primera vegada que ha dit papa, que ha fet una pasa, que ha rigut i sempre hi ha un motiu a favor per jugar amb ell que per anar a córrer.

I aixi ha transcorregut el darrer any, aturant totalment la meva activitat “runneristica”, acumulant quilos ( ja paso dels 91 ) i treballant moltes hores assentat en una cadira… fins el dia que, com bon lleidatà apoblerinat, vaig decidir anar a donar una volta pel Decatlhon un dissabte a la tarda, que feia fred i que la tafaneria va jugar mes fort que qüalsevol pla alternatiu.

Aquella tarda i mentres el nen començava a fer les primeres pases, tinc un moment consumista màxim i decideixo comprar-me una cinta de córrer. De fet, ja feia dies i mesos que tenia la idea pel cap però, aquell dia sense gaires rumiades, decideixo fet l’acte definitiu i deixar de mirar de forma eterna màquines i màquines per Internet…

Així que ara, mentres la meva dona banya el nen o li dona el sopar, em pujo a la maquina i corro una miqueta. El meu estat es lamentable i els dos primers dies nomes vaig poder córrer 3 klm a una mitja un xic per sobre dels 6 klm/ minut i amb força patiment

Estic content i torno a tindre objectius runners, com el de córrer tres cops per setmana i anar “sumant” cada dia més quilometres i fer tirades mes llargues, intentant mantindre un ritme de 6 klm / minut però sense ser esclau d’ell.

Hauré tornat de forma definitiva??
La meva vida de runner serà un dilema etern entre tindre temps de córrer i no?
El meu estat de forma estarà sempre entre penós i trist?

Ja veure, per ara, avui es dimarts, no he sortit cap dia, i dema no crec q pugui pq esytic de viatge… m’encanta l’autoestres de “haver” de sortir 3 dies per setmana a córrer, encara que no surti de la meva habitació…