3era SETMANA DIA 3

Es dissabte i hem toca sortir per 3er dia aquesta setmana. Es dissabte, entre anar a fer allò i a comprar lo altre s’ha fet tard i son les 14h però se que si no hi vaig ara, ja no hi aniré a córrer. De totes formes surto sol degut a que la dona s’ofereix a quedar-se a fer-me una paelleta de peix per estar llesta quant torni ( quin sol...)

Encara tinc al cap el darrer dia que vaig sortir a córrer: va ser un fiasco!! Avui vaig mentalitzat, concentrat i des de primera hora del matí que ja m’estic “escoltant” per veure com està avui el meu cos.

Començo a córrer i ja em comença a fer mal el genoll i el bessó dret un altre cop, començo a pensar si realment estaré lesionat i em vaig fixant en el dolor pas a pas i, de com cada cop es mes i mes intens... però... es intens pq realment ho es o pq penso massa en ell? No es que hi pensi massa, sinó q es en l’únic que penso mentres corro!!

Em, distrec el cap i accelero el ritme . Penso en la paella que m'espera al tornar, ens els kilos que encara em falten per perdre, en fer una bona sessio per escriure un nou post positiu i acollonat al blog, tambe penso en la feina ( com no..) als 20 minuts em quedo sota el pont nou que estan fent, estic deshidratat i no puc mes!!

encara em falta un petiti troç fins al pont del rodi i tornar fins al malena... estiro a les escales i en 5 minuts torno a rodari penso : " por mi XXX q ho faig tot avui" vaig fins al pont del rodi i torno al malena.. 7 minuts mes... total 27 m encara que he hagut de parar. Aixo si, em fa mal tot, avui estic desfondat i sec.

Finalitzo la setmana amb bones sensacions, i marcant l'objectiu d'arrivar als 30m de carrera continua en breu. Això si, tinc deures per fer i lliço q aprendre:

1. Saber regular i dosificar. Sense donar-me conte, com mes cansat i apurat estic mes accelero. No se quin xip s’activa al meu cap però sense donar-me conte tiro tiro i tiro. M’he de mentalitzar que no importa el temps que trigo en fer el circuit sinó el temps que rodo en total.

2. Que en el córrer un 60% son cames i un 40% es ment i he d’aprendre a tindre mentalitat de corredor. He d’evadir la ment, pensar en positiu i en altres coses mentres corro i no en veure que em fa mal i a veure com estic..... D’aquesta forma no em fan tan “mal” les cames, no em vaig preocupant de sentir-me el genoll o el bessó i vaig passant ponts i minuts sense adornar-te’n


3. Que anar a córrer no es ficar-te unes bambes i ale, al lio. Si fa sol has de pensar en la hidratació, si fa vent en anar tapat.. avui he pecat de tendre i feia una calor seria, tenia la boca sequíssima... preparació pre-rodar!!