viernes, 24 de julio de 2009

EL DIA Q TOCA PUNTXAR

Ahir era el dia q toca puntxar. Tenia molt poques ganes de sortir, feia massa calor i, nomes sortir ja em vaig noatr massa pesat... 25 minuts raspadets raspadets... i a casa amb dos kilos menys de pesa de la suo que vaig arribar a pedre...
Crec q començo a conèixer el meu cos i, malauradament crec q es una mica masoca i encara es pensa q soc un professional de l’esport com quant tenia 20 anys... El meu cos em demana sortir un dia, descansar el següent i tornar a sortir el tercer dia. D’aquesta forma es com mes rapit avanço, milloro i el meu cos, amb un dia es recupera força be.

Això sembla m q es molt bonic però, tal com puc millorar perdo, es a dir, que si no surto a rodar en 1 mes, torno al nivell q tenia, no fa un mes, sinó un mes enrere del darrer dia q vaig sortir , es a dir, dos mesos en l’actualitat... encara no he recuperar la forma q tenia abans de lesionar-me per templers i vaig estar poc mes de 4 setmanes aturat...

Per ara no puc tindre la regularitat q voldria i la feina tp m’ho permet... a veure com anem fent.

P.D: un altre cop he hagut de tornar sol pq no he arribat a temps a uns kdd de pro del km0. Els hagués acompanyat uns 15 minuts però hagués estat be oi??

No hay comentarios:

Publicar un comentario