jueves, 16 de julio de 2009

EL DIMECRES QUE VAIG TORNAR A CORRER 30 MINUTS...

Per variar, la setmana carregada de feina i, sense adonar-me, ja som dimecres. Si vull seguir sortint tres dies aquesta setmana, no puc fallar avui, així que, encara que s’ha fet força tard ( surto a les 21h) surto a córrer. Per sorpresa meva em dono conte que hi ha força gent corrent a aquesta hora, la veritat es que fa menys calor i, els que treballar fins a certes hores, no ens queda mes remei.

Tiro directe al pont del pavelló de Pardinyes, tiro cap a Granyena on m’adelanta un Templer III vestit tot de verd, em repenso el seguir-lo i fer-me una mica el lapa, dir-li “no t’importa no?” i anar amb ell. Estic massa acostumat a córrer sol i, estic segur que amb companyia m’apretaria mes a mi mateix i tiraria força mes, o, com a mini, no pararia de córrer amb tanta facilitat com ara, encara que nomes fos per vergonya torera... de totes formes, no li dic res pq porta un ritme mes alt que el meu i m’interessa rodar el màxim de temps possible.. res de marques ni de temps encara... Entro per la mitjana , trio el camí curt, paso pels ous de colon ( parada per beure abans de morir) i arribo fins a casa corrent, al costat del Unipreus killolandia oportunitats. Temps total 30 m.

Per fi collons!! Ja portava dies esperant arribar a la xifra psicològica dels 30 m, següent objectiu, mantindre els rodar 3 dies a la setmana (aquesta setmana encara em falten dos ) i fer un dia de la setmana següent 35 m.

No hay comentarios:

Publicar un comentario