Es dijous I ja porto mes de deu dies en el dique seco com em va comentar el fisio així q, abans del cap de setmana d’aplec, decideixo sortir a córrer pel riu. Començo a trot suau i em trobo força be però, als deu minuts em torna a fer mal el peroneo. Ja no se si son els dolors típics d’estar deu dies sense córrer i de ser un pardillo ja que, des del primer dia q he començat a córrer les cames em fan mal!!! O si el tema del peroneo encara no s’ha curat…. No m’arrisco i paro als 15 minuts de córre, el mal es massa centrat als peroneos per ser casualitat…
Abandono de forma oficial la meva preparació per Templers i abandono en l’intent de correr-la aquest any. Hi haurà mes curses i mes llonganisses però això se m’ha de curar be del tot, A MES… amb els dies q porto sense córrer i menjant com menjo.. segur q ni 20 minuts seguits aguanto… de totes formes el canvi de feina no m’ha anat be ja que gairebé no disposo de temps per fer altres coses… entre elles el córrer...
Em perdut una batalla però no la guerra. SEGUIREM LLIUTANT
Abandono de forma oficial la meva preparació per Templers i abandono en l’intent de correr-la aquest any. Hi haurà mes curses i mes llonganisses però això se m’ha de curar be del tot, A MES… amb els dies q porto sense córrer i menjant com menjo.. segur q ni 20 minuts seguits aguanto… de totes formes el canvi de feina no m’ha anat be ja que gairebé no disposo de temps per fer altres coses… entre elles el córrer...
Em perdut una batalla però no la guerra. SEGUIREM LLIUTANT