Torna ha haver-hi un last minute per córrer i m’apunto de nou. Sime, Kaiser, Mach3 i Iscle, tots 4 apareixen per la canalització vestits amb la mateixa samarreta blava... ja em direu q collons es això de vestir tots iguals.. casualitats?
M’ajunto amb ells i, rodats 100 metres el Sime diu: “Girem?” i tots donen mitja volta... la ruta habitual de mitjana sembla q no la farem, quina sorpresa m’espera?? Molt atent el kàiser em diu; “avui toca gardeny a fer pujades”; “agafaràs força a les cames” apuntilla el Sime...
La mare q els va parir, es el primer q vaig pensar. Donem la volta i tirem fins al final de la canalització, per variar a ritmes una mica mes baixo de 5:30 q, ja m’estan matant... fem la corba del mc donalls per passar per sobre del pont i rampeta dels instituts que ja em mata. Agafem la primera rampa de gardeny i , just al primer creuament , on hi ha la pujada de la tanca, jo freno, m’ofego i les cames, per primer cop em fan mal de l’esforç, això es bo penso...
A la pujada a Templers m’apunto fins gairebé dalt de tot, em quedo just a la recta de la meta i torno a descansar i els espero de tornada. No volia fer cap tram de Templers per no agafar referències però, fer la rampa he vist q , es dura, però no tant com em pensava. M’enganxo de nou de baixada i encarem rampa Gurugu o Larida, March3 i Iscle van una mica avançats, el Sime ens deixa pq porta un ritme mes fort i jo, em fico “a roda” del Kaiser fins que, a uns 200 metres del final torno a parar. No tinc les pulsacions controlades però, crec q el meu cor esta a punt d’esclatar!!
Em reincorporo a la baixada i , per la meva sorpresa tiren cap a la mariola i, “desprès tornem a fer una altra sèrie de pujades” , això si que no, jo ja no puc mes, per avui he fet prou, els hi dono les gracies per haver-me fotut tanta canya i al kaiser per “acompanyar-me” i tiro cap a casa. Paro a la font de la plaça de l’exèrcit, aigua calenta a matar però la necessito... torno per avinguda Madrid a un ritme tocant el 6’, això si, al passar per Mandoni decideixo fer l’últim quilòmetre per sota del 5:30’ , fer un canvi de ritme desprès d’estar mig mort... m’agrado, porto un bon ritme, el cor m’aguanta i el cos s’ha d’acostumar.. això si, a 250 m del kilòmetre freno, estic a punt de morir...
Hem queden 300 mestres per arribar a casa i vaig caminat , respirant i recuperant aire... Dormo pla com un nen i avui amb les cames una mica carregades, bona senyal oi?? Bon entrenament, lluny , molt lluny d’aquesta gent . Cal apretar mes
M’ajunto amb ells i, rodats 100 metres el Sime diu: “Girem?” i tots donen mitja volta... la ruta habitual de mitjana sembla q no la farem, quina sorpresa m’espera?? Molt atent el kàiser em diu; “avui toca gardeny a fer pujades”; “agafaràs força a les cames” apuntilla el Sime...
La mare q els va parir, es el primer q vaig pensar. Donem la volta i tirem fins al final de la canalització, per variar a ritmes una mica mes baixo de 5:30 q, ja m’estan matant... fem la corba del mc donalls per passar per sobre del pont i rampeta dels instituts que ja em mata. Agafem la primera rampa de gardeny i , just al primer creuament , on hi ha la pujada de la tanca, jo freno, m’ofego i les cames, per primer cop em fan mal de l’esforç, això es bo penso...
A la pujada a Templers m’apunto fins gairebé dalt de tot, em quedo just a la recta de la meta i torno a descansar i els espero de tornada. No volia fer cap tram de Templers per no agafar referències però, fer la rampa he vist q , es dura, però no tant com em pensava. M’enganxo de nou de baixada i encarem rampa Gurugu o Larida, March3 i Iscle van una mica avançats, el Sime ens deixa pq porta un ritme mes fort i jo, em fico “a roda” del Kaiser fins que, a uns 200 metres del final torno a parar. No tinc les pulsacions controlades però, crec q el meu cor esta a punt d’esclatar!!
Em reincorporo a la baixada i , per la meva sorpresa tiren cap a la mariola i, “desprès tornem a fer una altra sèrie de pujades” , això si que no, jo ja no puc mes, per avui he fet prou, els hi dono les gracies per haver-me fotut tanta canya i al kaiser per “acompanyar-me” i tiro cap a casa. Paro a la font de la plaça de l’exèrcit, aigua calenta a matar però la necessito... torno per avinguda Madrid a un ritme tocant el 6’, això si, al passar per Mandoni decideixo fer l’últim quilòmetre per sota del 5:30’ , fer un canvi de ritme desprès d’estar mig mort... m’agrado, porto un bon ritme, el cor m’aguanta i el cos s’ha d’acostumar.. això si, a 250 m del kilòmetre freno, estic a punt de morir...
Hem queden 300 mestres per arribar a casa i vaig caminat , respirant i recuperant aire... Dormo pla com un nen i avui amb les cames una mica carregades, bona senyal oi?? Bon entrenament, lluny , molt lluny d’aquesta gent . Cal apretar mes
Genial que féssis casi tot el camí cap a casa corrent, l'entrenament d'ahir val per dos!
ResponderEliminarVigila que no em passis company!!