ETAPA D'OBESSIÓ PELS PLANS D'ENTRENAMENTS?

Les hores mortes als aeroports son criminals i em donen una sensació molt forta de pèrdua de temps. Divendres passat al Prat , un cop facturat i passar els, alguns cops absurds controls policials, toca el passeig de rigor per les botigues. Entro a la de revistes ja que m’espera un viatge de casi 3 hores i no he portat ni el llibre ni el ipod, així q toca alguna revista, començo a mirar i... mira!! RUNNERS!! DE Martin Fiz!! Que collons... l’agafo... “ como mejorar tu marca en 10.000!!! mira tu q encara tindre un viatge entretingut...

La revista no esta malament però em dona la sensació que te els temes limitats, un cop recomanen com superar marques de 10 km, mitges i maratons i parlen de dietes i equipament, que mes queda?? Suposo que tornar a parlar de mes plans d’entrenament i d’altres dietes i seguint el cicle... De totes formes la trobo força interessant i em gravo un pla d’entrenament per baixar dels 40’ en els 10 km... quina fe q tinc oi?? :P

El pla, mes ao menys, es el següent:

Dilluns: 60’ m de rodatge amb pujades + estiraments
Dimecres: 20’ escalfament + 25’ series ( explica diferents tipus de series) + 10’ rodar suau
Divendres: 80’ minuts rodatge

Sincerament crec que, encara que faci aquesta pla el temps estipulat, no crec q baixes dels 40', es un pla molt "tou" per baixar dels 40 ', q es molt dur... pero be...

Així que ahir, tot i ser dimarts, faig el meu primer entrenament segons pla i , em dono conte que estic passat per les mateixes etapes que tot runner ha passat. Jo ara estic en l’etapa d’obsessió pels programes i plans d’entrenaments, de seguir-lo al peu de la lletra i creurem que faré la marca que em diuen si el segueixo tal i com em diuen.

Així dons, tiro cap a la canalització i Gardeny. Desprès de que m’ensenyessin la ruta els companys del km 0 ara ja la puc fer sol. Abans d’arribar a la primera pujada seria faig una parada tècnica d’un minut per respirar i recuperar i poder afrontar-les be. Encaro la primera, bastant dura, reposo 30 segons i encaro la pujada de la tanca, fins dalt de tot, fins on l’asfalt acaba! Just he de trepitjar la grava!!

Baixo i encaro la següent, porto un ritme lent però constant i encaro la darrera pujada de templers. Ostia com estic patint!! però m’imagino sentint el Speaker de km 0 motivant per acabar templers i segueixo, arribo fins on deu estar l’arribada... i aixeco els braços rollo rocky, que collons!! alguna ventatja ha de tindre correr sol oi?

Per sort, veig que hi ha una fonteta dalt de Templers, es la meva salvació!! No em podia imaginar no tornar a veure fins a la canalització!! Em dono un minut , contemplo l’esplanada de la que he vist milers de fotografies del dia de la cursa i encaro la baixada. Deixo la pujada del gurugu (o larida , encara q sempre serà el gurugu) per un altre dia i torno a fer el mateix camí d’anada , via instituts, pont i canalització un altre cop.

Porto uns 40 m rodats i estic mort, necessito fer un parell d’atures tècniques a la canalització, les cames ja no poden mes... per la canalització em passa el que em van dir q es ultra fondista, q no tinc ni idea del seu nom. Portem la mateixa velocitat de passos però ell va molt mes rapit que jo. Es com dos motors a 4.000 revolucions, un va a 30 km/h i l’altre a 70km /h, es qüestió de potencia... Arribo com puc al Malena i torno cap a casa. Entre els minuts de recuperació i les aturades “tècniques” a la canalització, son 50 minuts... diumenge vaig córrer 50 minuts per pla a la mitjana, "millor marca personal" i avui gairebé faig 50 minuts en pujades... Progressant...