BARRERA PSICOLOGICA DELS 40M SUPERADA!!

Ahir ja vaig sortir mentalitzat a passar dels 40 m , com aquell que te com a objectiu el finalitzar una marató sense tindre en conte el crono, sent el mes important finalitzar la cursa que fer un bon temps a un bon ritme. Dons així ho vaig fer jo, ahir volia passar dels 40 minuts rodant i ja vaig sortir a fer-ho. Vaig portar un ritme bastant carrincló, suposo que tocant als 6’ i, potser amb una mitjana una mica menor perquè encara m’accelero sol...

El camí triat : la canalització complerta, sortint desde casa corrent i fent-la de punta a punta, de Mc donallas fins a comportes, anar i tornar. Temps total: 42 minuts, finalitzo una mica carregat però content pq vaig aguantar be.

En aixo del runner, vaig aprenent que, per millorar, a part que les cames et donin, també es important estar disposat a patir,a partir molt pq, encara que vaig córrer 42 minuts seguits , al minut 5 ja estava patint com un porc..

Torno a estar amb la mateixa forma que a 6 setmanes abans de Templers. Per aquella època, el córrer 40 minuts em va lesionar dels peroneos i deixar la meva preparació a Tempers i renunciar a la cursa. Encara recordo el tindre q anar coix els dos dies desprès d’anar a córrer per culpa dels tendons... ara em trobo perfecte i amb ganes de seguir progressant, això si, tot i seguir patint i suant, estic com la primera setmana de maig 09 , es a dir, com fa tres mesos... avui es el dia 0, el dia q agafo les coses on les vaig deixar...

EL DIA QUE VAIG DISFRUTAR CORRENT 30 MINUTS

Primer dia de la setmana i toca sortir per començar be la setmana. Vaig disposat a fer mes de 30 minuts i vario una miqueta la ruta, en canvi d’anar pel pont del rodi per encarar la mitjana , aniré per la passarel·la del Campos, així faré uns 5 minuts mes, resultat, espero estar a tocar dels 40 minuts.


No se pq però em trobo fort i porto un bon ritme i, aguanto força la primera pujada d’àcid i em recupero força be. Als 20 minuts porto un ritme força bo i no tinc una sensació excessiva de patiment ni de cansament, la veritat es que vaig força be. Als 25 minuts, paro a fer un glop i no agafar lipotímies o jamacucos com el president francès i em dono un respir bevent aigua i mullant-me la gorra. A uns 100 m veig un grup de nois joves, bastant carrinclons i amb poc ritme, es a dir, com jo, que comencen a córrer davant meu i em plantejo agafar-los, així q arranco de nou i vaig incrementant el ritme. Vaig especulant amb el ritme depenent de lo aprop q els vaig tenint. Cada cop son mes a prop, una mica mes una mica mes i ja els tinc... quant estic gairebé a 10 metres seus, decideixo fer un altre canvi de ritme, estil Contador al tour i els passo força rapit, ja son 26 minuts i hem proposo seguir al mateix ritme, els vaig deixant enrere i als 30 minuts arribo a casa...

Contant per haver sigut capaç de augmentar el ritme i fer un canvi desprès de 20 minuts de carrera però, “descontent” pq avui volia rodar mes temps mes a poc a poc però, he rodat menys mes rapit.... va com va.. que hi farem.. el q esta clar es que la distancia ha sigut major...

P.D. Com he desfrutat apretant i variant el ritme... avui per primer cop he gaudit corrent mes que patir, ara entenc pq enganxa això... per cert, al començar m’he creuant amb un grupet del km0 amb l’homeferro entre ells... quedeu mes tard cabrons q vull córrer amb vosaltres!!

DISSABTE A LES 12 DEL MIGDIA NO ES POT CORRER

Vaig intentar fer una convocatòria al fòrum del km0 per dissabte al mati però, el meu poder de convocatòria deixa molt que desitjar... i.. vist l’escàs èxit, em va fer mandra matinar i sortir a córrer. Això si, al aixecar-me amb tant remordiments, decideixo sortir a córrer a les 12 del migdia. A mes, per mes ruqueria, decideixo, desconec amb quin criteri, variar la ruta i fer la canalització.

L’aire crema, com mes respiro mes crema, intento anar per l’ombra però tot i així la calor es brutal.. i dient per la tv que estem en una onada de calor... paro diversos cops a veure de la font de la canalització i em mullo el cap la gorra i tot el que puc abans de morir.

Resultat, corro 30 minutets amb una calor d’infart... la calor m’afecta molt i, puc estar molt content d’aquestos 30 minuts en aquestes circumstancies.

EL DIA Q TOCA PUNTXAR

Ahir era el dia q toca puntxar. Tenia molt poques ganes de sortir, feia massa calor i, nomes sortir ja em vaig noatr massa pesat... 25 minuts raspadets raspadets... i a casa amb dos kilos menys de pesa de la suo que vaig arribar a pedre...

Crec q començo a conèixer el meu cos i, malauradament crec q es una mica masoca i encara es pensa q soc un professional de l’esport com quant tenia 20 anys... El meu cos em demana sortir un dia, descansar el següent i tornar a sortir el tercer dia. D’aquesta forma es com mes rapit avanço, milloro i el meu cos, amb un dia es recupera força be.

Això sembla m q es molt bonic però, tal com puc millorar perdo, es a dir, que si no surto a rodar en 1 mes, torno al nivell q tenia, no fa un mes, sinó un mes enrere del darrer dia q vaig sortir , es a dir, dos mesos en l’actualitat... encara no he recuperar la forma q tenia abans de lesionar-me per templers i vaig estar poc mes de 4 setmanes aturat...

Per ara no puc tindre la regularitat q voldria i la feina tp m’ho permet... a veure com anem fent.

P.D: un altre cop he hagut de tornar sol pq no he arribat a temps a uns kdd de pro del km0. Els hagués acompanyat uns 15 minuts però hagués estat be oi??

A TOCAR LA BARRERA DELS 40

Ahir dilluns, complint amb la màxima de Runner de sortir el dilluns per encarar be la setmana i fer el “primer click” al primer dia de la setmana, vaig sortir a córrer. Vaig fer la ruta de sempre i em vaig trobar força gent per la mitjana, molt grupet de 2 o 3… eren de km 0?? Dieu alguna cosa pel fòrum collons!! Aquí la gent s’entrena per lo bajini i en secret… fins i tot hi havia un parell de nois joves fent series… no em vaig voler apuntar per no humiliar a ningú clar…

La ruta de sempre i 34 minuts rodant, potser a un ritme mes tocant al 6’ però vaig arribar mes descansat que de costum i, fins i tot amb la sensació d’haver pogut apretar una mica mes però, cada dia no es pot apretar al 200% que desprès venen les lesions, hi ha dies per apretar i hi ha dies per rodar... ahir era per rodar...

He de començar a quedar amb gent però, els meus intempestius horaris laborals i el no saber a quina hora plego cada dia, es fa complicat. No he pogut quedar amb el Sime un parell de cops pq sacava complicant la tarda... tot arribarà. El dubte que tinc ara es, al hivern, quant sigui fosc, per on collons cor la gent?? Pq suposo q per la mitjana no es deu veure res de res... ja m’informaré...

Estic tocant la barrera dels 40m, l'ultim cop q vaig estar per aquí, vaig tindre la lesió del peroneo i vaig haber de fer repos durant 10 dies i... encara ara no he agafat el nivell que vaig deixar al lesionar-me... per ara els peroneos aguanten molt be, ni molesties...

COSES EXTRANYES Q ET PASEN MENTRES CORS PELS MONS DE DEU

Avui dissabte he sortit tard un altre cop, sobre les 21h. Avui el brother m'ha deixat el seu peluco profresional, amb gps, abs i system tronic de serie i, no se pq, pero m'ha donat la sensació de test, d'estar fent com d'examen, un control despres d'algunes setmanes d'entrenament i, la veritat crec que ha anat be.

He fet el circuit de sempre; surto de casa, pont Rodi i encaro cami de Grenyena per entrar a la Mitjana pero, m'ha pasat una cosa extranya, rara o , no se ben be com definir-la.

Durant el petiti tram del cami de grenyena i, un cop passar el pontet, venia cap a mi una dona rosa, d'uns 45 anys, vestida d'esport en bicicleta, el primer que he pensat es q era una veina q estava passejant el gos pq anava a un ritme de passeig dominguero total... juts al estar a uns 10 metres devant meu, dona la volta en rodó i , estant encara devant meu, segueix al seu ritme en la meva direcció.

Per ara no es res anormal, tothom es troba gent al correr pero, al donar la volta, m'ha donat la sensacio que m'ha mirat molt, massa, en exces.... com ho diria..., es normal que donis un cop d'ull a la gent q et vas trobant mentres corres oi?? (tb depen de lo apurat q vagis.. si vas apurat vas cec cec del tot...) pero en aquest cas m'ha "repasat" .

Primer he pensat "ostia, estic bo, pero dimimula una mica q podries ser la meva mare..." i per un altre costat he pensat " tanta mala cara faig ja??, tampoc vaig tant apurat collons, es q fa calor!"

Jo, segueixo el meu patiment concentrat en rodar, en el ritme i en el rellotge cuant, de repent, a uns 100 mentres de l'entrada a ma dreta de la mitjana , em trobo a la dona de la bicicleta parada mirant-me i, just al veure que l'he vista i que hi ha contacte visual, es treu les ulleres de sol i em diu : " me puedes acompanyar hacia el poligono? me da miedo ese negro q hay allí"

En aquella milesima de segon, abans de contestar-li penso moltes coses :

1. " pero q collons mestas dient?"
2. " pero q collons vols q faci jo, no soc cap superman"?"
3. " pero no veus q estic corrent i patint i vaig amb els collons a terra?"
4. " pq collons vols q vagi cap al poligon?"
5. " tant malament esta lasunto que tindreu els collons datracar un runner?"
6. " pels meus collons que si em viole el negre li mossego la titola..."
7. " collons q perdo el ritme !"

i altres coses mes q no veven al cas pero, al 3 segons li contesto: "yo voy hacia allí, si te parece bien sigueme" ella es fica al meu costat, a una distancia prudencial pero, mes o menys a la mateixa alçada que jo.

Evidenment que, per decidir si segueixo o no cap a devant o, simplement giro cua i vario lentreno de ritme suau a UNA SOLA serie infernal fins a casa meva, miro al "negre" en qüestio. Es un marroqui i es troba just al pontet dabans de l'entrada a la mitjana i, está "atent" a veure com interactuo amb la dona i, tal com ens anem apropant , es fica d'esquenes a nosaltres mirant el riu / canal...

Jo com a bon peliculero que soc, abans d'arribar a l'alçada de l¡home, dono un cop dull darrera meu per veure q hi ha i per valorar globalment la situacio.

Veig a uns 100 metres un altre runner i , mes enrera, un vei escombrant la carretera de devant de casa seva ( aquest tema dona per un altre blog sencer) Penso que amb aquestos "testimonis" per la zona, si tenen intencio de fer-me algo xungo, desistiran.. o, al menys, aixo espero... ens anem apropant a l'hore i ell sembla cada cop mes nervios, tant o mes q jo... pasem per la seva alçada i ell ni es gira, acelero i arrivo a l'alçada de l'entrada de la mitjana i li dic a la noia: "jo tiro por aqui, tu misma" i em contesta " jo tiro recto q el poligono esta por alli", "tu msima pero, acelera!" encaro l'entrada de la recta de la mitjana i la faig gairebe tota corrent a un ritme alegre i mirant cap a darrera continuament, no veig pasar l'home en la direccio de la dona i, el mes important, no veig que em segueixi ni un ni l'altre... quines putes coses mes rares q et pasen al anar a correr...

Per cert, l'entreno be. Dema em comentem els temps, ritmes i distancies q he fet. Servira com a referencia d'on estic.

EL DIMECRES QUE VAIG TORNAR A CORRER 30 MINUTS...

Per variar, la setmana carregada de feina i, sense adonar-me, ja som dimecres. Si vull seguir sortint tres dies aquesta setmana, no puc fallar avui, així que, encara que s’ha fet força tard ( surto a les 21h) surto a córrer. Per sorpresa meva em dono conte que hi ha força gent corrent a aquesta hora, la veritat es que fa menys calor i, els que treballar fins a certes hores, no ens queda mes remei.

Tiro directe al pont del pavelló de Pardinyes, tiro cap a Granyena on m’adelanta un Templer III vestit tot de verd, em repenso el seguir-lo i fer-me una mica el lapa, dir-li “no t’importa no?” i anar amb ell. Estic massa acostumat a córrer sol i, estic segur que amb companyia m’apretaria mes a mi mateix i tiraria força mes, o, com a mini, no pararia de córrer amb tanta facilitat com ara, encara que nomes fos per vergonya torera... de totes formes, no li dic res pq porta un ritme mes alt que el meu i m’interessa rodar el màxim de temps possible.. res de marques ni de temps encara... Entro per la mitjana , trio el camí curt, paso pels ous de colon ( parada per beure abans de morir) i arribo fins a casa corrent, al costat del Unipreus killolandia oportunitats. Temps total 30 m.

Per fi collons!! Ja portava dies esperant arribar a la xifra psicològica dels 30 m, següent objectiu, mantindre els rodar 3 dies a la setmana (aquesta setmana encara em falten dos ) i fer un dia de la setmana següent 35 m.

DISSABTE 11, complertem els tercer dia setmanal

Dissabte a la tarda tinc ganes de sortir de nou a córrer desprès de sortir dilluns i dimarts. Tinc la sensació que ja fa molts dies que no he sortit i, sortir dos dies seguits i descansar 4 no m’agrada gaire fer-ho... De totes formes dissabte, desprès de la sessió de piscina, torno del club a casa corrent.

Surto de la bordeta, encaro avinguda garrigues fins al pont de Mandoni, agafo la canalització , vaig fins al final i torno cap a casa. He portat un ritme mes alt del q estic acostumat i als 20 minuts estic destroça’t i suat com una mala cosa.. i això q ja son les 20:30!!

No nota cap millora i em costa molt pujar dels 25 minuts però tot es qüestió de constància... o al menys, això espero!

SEGON DIA PER HYDE PARK

Avui he rodat per segon dia per Hyde park amb una petita gran diferencia q ahir: PLOVIA MOLT!

just al sortir a correr a caigut una pedregada seria i ha parat de repepent, alk sortit i, evidentment com havia de ser a Londres, als 10 minuts a tornat. La veritat es que m'he calat de dalt a baix pero l'experiencia de correr sota una forta pluja es entre divertida i apasionant... es alló de, esta plovent pero em vull mullar. Tothom corrent per no mullar-se i jo, corrent per mullar-me...

25 minuts molt apurat i amb els peroneos avisant... de totes formes vaig be, veurem si dema tinc agulletes o he d'anar coix....

P.D: 2º dia de setmana, dos sortides... nem be.

RODANT PER HYDE PARK, LONDON

Per motius de feina em toca viatjar i, per molt q la gent pensi q es fantastic, viatjar per motius laborals no es divertit, es aborrit, cansat i fa que hagis estat en molts llocs pero sense haver vist res de res...

Aquest cop soc a Londres i, extranyament, per primer cop en la meva vida. Era una de les ciutats q no havia estat mai que tenia en l'agenda de viatges pendents amb la meva dona i... mira per on, he tingut q estrenar-la d'aquesta manera tant pesima...

Pero, com de tot s'ha de treure el costat positiu i, degut a q he agafat l'hotel al costat de hyde park, avui he anat a correr per aquest fantastic park. M'ha recordat molt l'estil del central park de NY, molta gent corrent, amb bici, passejant o simplement caminant. Un gran llac central es el q mes resalta i, evidentment, la gent al minim raig de sol, es tira al park i lloga una cadira, estil padrina de platja i es tiren tota la tarde ( els q poden clar) prenent el sol...

Jo he sortit a correr amb un clima extrany, 5 minuts plovent, 5 minuts amb sol, 5 minuts nubol i tornem a començar. La veritat es q el paravent q portava mha anat força be. He rodat 30 minuts i m'ha sapigut molt de greu no ser un runner mes experimentat per poder rodar per tot el park i veurel tot sencer. La veritat es que m'he perdut i, mha costat sortir eh... quin guiri estic fet...

El que m'ha sorpres es q la majoria de gent q corer, ho fa amb una motxilla o bossa a l'esquena, es q surten de treballar i van a correr directes?? o esta de moda estil Son Goku i es fiquen pes a la motxilla per entrenar mes fort???

Aquest sera un dubte q em quedarè, juntament amb el dubte de saber on estan les fonts a aquest park!! Amb el q tb em, quedaré, sera en haber rodat 30 minutets pel parc mes important de Londres... encara tornaré dema i tot... q collons....

MASSA TARD, MASSA PUJADA, MASSA CALOR...

Aquest dissabte the d'anar a buscar el cotxe al mecanic , al poligon del segre, aixi q m'animo i decideixo anar corrent i fer el segon entreno setmanal.

Per mandra surto una mica mes tard del q estic acostumat i començo a rodar per pardinyes a les 9 pasades. El sol apreta i la calor mes, a mes, crec q es el primer cop q rodo en pujadeta continuada. Punxo de forma escandalosa, als 15 paro i m'arrastro fins als 20 minuts com puc i pq, havia d'arriovar al cotxe per nassos...

No entenc com els primers dies q vaig començar a correr i fent dieta estricta d'amanida tot el dia, cada setmana pujava entre 5 i 10 minuts la meva marca maxima de rodar i, ara no hi ha forma de pujar res de res.... possiblment el tema es la periocitat dels entrenaments, el meu cos necesita sortir tres dies per millorar i dos per mantindre... ja em començo a coneixer poc a poc...

avui toca sortir per un lloc diferent... ja postejo despres...

DIMARTS MOTIVADOR

Dimarts he sortit a correr, vaig fer 25 minuts, patint molt pero mes per la calor que per una altra cosa, la veritat es que mhe trobat be i no he volgut desfondarme ni fer una marca ja que aixó es una carrera de fons. Divendres he de tornar a sortir i, potser fem els 30 minuts?? va va va, ha de ser dos dies minim i si podem ser tres millor!

a rodar a rodar!!